"Gent amb segona residència no coneix els nostres cellers"

18 Març 2019

XAVIER ALBERTÍ, PRESIDENT DE LA DO EMPORDÀ

"La tramuntana és bogeria i dinamisme, que s'ha d'associar a l'Empordà"

Xavier Albertí és un home tranquil. S' espanta una mica abans de l'interrogatori ("Ai! A veure què em preguntareu..."), però és honest i sincer. L'Empordà és la revolta tranquil·la. Anar-hi anant, poc a poc, sense protagonitzar un esclat que dispari els preus, ni les reserves de visites a cellers. L'Empordà és una terra de tramuntana, però als cellers hi bufa brisa. S'estranya que la gent ('els pixapins', però no ho diu) que tenen casa a l'Empordà no coneguin més la seva feina. Hi ha una gran paradoxa: el paradís turístic de la Costa Brava (encara) no és la meca de l'enoturisme a Catalunya.       

 


Què li diria al visitant que ve a l'Empordà i encara no sap que fan vins amb nom propi?

Que es perd una cosa molt important. A vegades quedem sorpresos de la gran quantitat de turisme no estranger, sinó interior, molt procedent de Barcelona, que està tip d’anar a la Costa Brava, o que té una segona residència, i que encara no ha descobert que a l’interior hi ha gent que ha creat cellers, que tenen tradició i que és una alternativa molt vàlida per tenir noves experiències.

Els vins de l'Empordà no han patit una gran eclosió. Això us ha permès creixer controladament?

Crec que és bo pels cellers i pel públic. A hores d’ara crec que podem tenir una atenció personalitzada i directa del mateix empresari. Si mai hi ha una eclosió, que jo crec que pot ser-hi, potser costarà administrar l’èxit. Però ara tenim un creixement sostingut d’enoturisme i de producte, i l’atenció encara és molt de tu a tu, i el Vívid és d’una escala molt humana.
 


Vostè presideix una DO que són dos territoris molt diferents. No és igual l'Alt que el Baix Empordà...

És evident que tenim territoris diferenciats. Nosaltres procurem dir que l’Empordà és una unitat, les divisions administratives són una mica falses. Però més enllà de les divisions administratives, sí que tenim uns territoris marcats. Tenim un Cap de Creus, tenim unes Alberes, tenim una Plana de l’Empordà i tenim un Baix Empordà al voltant del Montgrí i les Gavarres. Això és el que dona diversitat dins d’una proximitat perquè el que està a Barcelona, al final, tant li fa anar a Palamós com a Colera.

Expliqui'm què vol dir que fan "vins amb tramuntana".

La tramuntana té moltes connotacions. La tramuntana marca el clima. Nosaltres no som un territori sec. Sempre s’identifica els bons territoris del vi com territoris amb baixa pluviometría. No és el cas de l’Empordà, tenim una pluviometria normal. En canvi, tenim la tramuntana que asseca, que és saludable perquè evita els problemes derivats de l’excés d’humitat. I si anem una mica més enllà, i li posem romanticisme i literatura, la tramuntana s’associa amb aquest esborrajament i dinamisme que sempre ha anat lligat amb l’Empordà. I ens agrada utilizar-ho com a leitmotiv perquè crec que té moltes connotacions tècniques i de concepte.
 



Hi ha alguna varietat de la que estiguis més orgullos com a president?

Crec que nosaltres hem de parlar en plural dintre de la individualitat. Jo parlaria de les garnatxes. Hi ha DO’s que s’han identificat molt amb la garnatxa blanca, d’altres amb la garnatxa negra. Nosaltres tenim el privilegi que tenim la blanca, la negra i la roja... i som excepcionals. A banda de Banyuls, que ja pertany a un altre estat, el nostre és l’únic territori de la Catalunya, del Principat, que tenim la garnatxa roja. Amb aquestes tres varietats ho podem fer tot: blanc, negre, rosat i dolç. Jo és del que estic més enamorat però en tenim d’altres com la Carinyena, el Macabeu, el Moscatell i molts d’altres.

A l'Empordà, l'enoturisme ho té més fàcil perquè ja hi ha una gran infraestructura turística?

Sí, però també hi ha paradoxes. Evidentment sembla que el potencial és molt més fàcil, sembla que costa poc explicar què és l’Empordà, tenim el turisme, tenim l’infraestructura. Però paradoxalment també hi ha molta oferta. La gent que va al Priorat o a la Terra Alta hi van pel vi perquè és el gran atractiu que té, el que va a l’Empordà té molt i també té molt per triar. Es tracta de que nosaltres ens fem un forat important i mirem d’anar-l'hi fent.

Què li diria al 'barcelonauta' abans que a l'abril arrenqui un nou mes de l'enoturisme amb el 'Vívid'?

Que no es perdi l’oportunitat. El Vívid és la millor porta d’entrada, perquè a més a més, li dona un plus. Podeu venir qualsevol època de l’any i sempre sereu benvinguts. Segurament s’haurà de trucar perquè els nostres cellers són petits i s’ha de concertar la visita, hi ha poca infraestructura però també té el seu encant. I en el Vívid ja tenim unes activitats programades amb un plus d’originalitat i penso que realment és una gran oportunitat. No li dic al que ha de venir expressament de Barcelona, que segurament també mereix la pena, sinó pel que segurament ja va igualment on sigui, a Pals, Platja d’Aro o Roses, doncs que a tocar d’allà té l’oportunitat de conèixer una cosa diferent.