Pepi i Rosa Milà cuinen receptes casolanes per maridar els vins de la DO Alella al celler Can Roda, a Santa Maria de Martorelles. El seu és un enoturisme que fa sentir els visitants com a casa. ENOTURISTA entrevista Pepi Milà.
Com és l’enoturisme a Can Roda?
Ens agrada ser una mica diferents. Tenim aquest espai i aquest bosc. Fem un enoturisme assentat a la natura. Sempre fem tastos de vins amb música, amb caminades, amb gastronomia. Tot el que és cultura sempre acaba amb un tast de vins.
La masia modernista és un dels vostres ganxos?
La masia ens ajuda molt. És una casa construïda el 1864 amb una història molt bonica. La va construir la família Bonaplata, que van portar la Revolució Industrial a Catalunya. Podem enllaçar la història amb la història de la casa. També expliquem que tots aquests boscos els conservem gràcies a aquesta família i que nosaltres els seguim conservant.
Feu vins ecològics i cuideu les vinyes, algunes de molt velles...
Tenim molta diversitat de vinyes. Una vinya vella ens permet fer vins amb criança i per nosaltres, és de millor qualitat. Algunes persones s’estranyen perquè estem recuperant vinyes velles. Per exemple, ara en portem una que estava donada d’alta a la DO Alella al 1911 i l’enòleg, l’Enric (Gil), confia en què ens donarà un raïm excel·lent. Nosaltres apostem per tenir un creixement pausat però constant, fent les coses ben fetes. I sempre apostant per l’ecologia.
La gent es sorprèn quan us troba al Vallès, enlloc de primera línia de mar?
Molta sorpresa. Ara se’ns comença a ubicar gràcies a les xarxes socials. Però és que només hi ha dos cellers en aquesta banda de la DO Alella. I tothom quan pensa en DO Alella, se’n va cap Alella. Molta gent s’equivoca i els hem de trucar per aclarir que estem a Martorelles. Cal fer pedagogia i explicar que la DO Alella està a les dues bandes de la Serralada de Marina.
Com són els vostres tastos?
Sempre amb productes de proximitat. Si tenim un forn de pa que fa una coca bona a Mollet, ho posem. Igual si a Palou tenim uns afinadors de formatges. Tot el que oferim és proper.
Hi ha molta feina abans de cada tast?
Avui hem fet un tast de vins i xocolata per tercera vegada. Potser fa dos anys que li donem voltes. Primer aprenem i tastem el què es fa; vam anar al Museu de la Xocolata. Després li posem un ordre: la història de la xocolata, què són els nibs de cacau, els tipus de xocolates, i acabem amb maridatge. Busquem que sigui un maridatge diferent. Per què posar la xocolata amb vi dolç? O el vermut amb unes patates xips? Apostem per fer-ho diferent. En aquest tast de xocolata, no tastem cap vi dolç. Ho fem amb blanc, negre i escumosos.
I també cuineu vosaltres: tu un rostit de pollastre i la teva germana, la Rosa, un pastís de cacau...
Si tenim un vermut fet amb herbes de Can Roda com són la farigola i el romaní, hem de buscar amb què maridar-ho. Volem transmetre la idea que un vermut no és només per beure abans de menjar. L’enòleg ens va suggerir un pollastre rostit. Doncs aquí el tenim!
Una de les coses que més ens agrada és que ens feu sentir com a casa...
El que ens agrada és escoltar la gent que ens diu que se sent com a casa i que tornarà.