Mariona Rendé, presidenta de la DO Conca de Barberà, del celler Rendé Masdéu, analitza el potencial de l’enoturisme a la Conca de Barberà en aquesta entrevista amb ENOTURISTA. La Conca té una bellesa natural que pot evocar paisatges italians.
LA CONCA NO ÉS ITÀLIA
El paisatge de la Conca de Barberà meravella. Del Monestir de Poblet i la Ruta del Cister, o de Montblanc i les seves muralles, potser n'havien sentit a parlar. Però bona part dels visitants al·lucinen amb les catedrals del vi, amb l'encant dels pobles menuts, amb la pau d'una comarca verda, ondulada i dolça. "N'hi ha que ens diuen que els recorda la Toscana", assegura la presidenta de la DO, Mariona Rendé. Els italians no tenen un tresor com la varietat autòctona estrella: el Trepat. Ara només falta que els cellers obrin dissabtes i diumenges per mostrar-ho als enoturistes.
REUS-PARÍS-LONDRES
La Conca és un antic productor de vins. La potència de la vella comarca va donar nom al famòs Reus-París-Londres. Algunes de les primeres Cooperatives van nèixer a la comarca, abans de la fil·loxera. Ara bé, la producció de raïm s'havia destinat (en bona part) a la venda d'altres cellers, especialment als que feien cava. Així, la Conca tenia el paisatge, però faltava oferir al visitant la possibilitat de tastar-lo en un vi. "La gran majoria del raïm de les 4.500 hectàrees de vinya no s’embotellava -explica la presidenta de la DO Conca de Barberà- "però ara sí: tenim identitat de territori". Abans tenien un dels monestirs més espectaculars d'Europa, el paisatge de ceps, de vinyes. Però els faltava embotellar el paisatge. Ara vi i territori ja van de la mà. S'ha començat a tancar el cercle.
LA TOSCANA CATALANA
"El camí en cotxe des de Poblet fins a Vilanova de Prades, o la zona de Sarral, Solivella, Pira,... la vinya i el paisatge són preciosos", explica Mariona Rendé. La Conca és encantadora, de dalt a baix, de la plana fins a la muntanya, un dels punts més elevats de la demarcació de Tarragona. Accessible i salvatge. "Hi ha gent que ens diu que els recorda la Toscana, t'ho dic de debò, no m'ho invento", assegura la presidenta de la DO. Dove va la Conca? Però a La Toscana dissabtes i diumenges està tot obert. Montblanc no és San Gimianiano, encara. Cal una gran infraestructura turística per obrir dissabtes i diumenges. "Als cellers no ens hauria d'importar treballar el cap de setmana si guanyem diners. Hem de pensar com els pastissers". Al principi potser serà dur, perquè encara no us coneixeran. Però cal aprofitar la tirada de Montblanc, ciutat de fires, de justes, de medievals de divendres a diumenge per atraure el visitant i que es quedi.
EL LUXE DEL TREPAT
Són poquíssimes les denominacions d’origen de tot el món que tenen una varietat de raïm única i la Conca de Barberà és una d’elles. De Trepat n’hi ha plantades unes 1.100 hectàrees de vinya a tot el món i segons Rendé “el 99’9% les tenim a la Conca”. La història del trepat recorda al conte de la Ventafocs. No fa ni 20 anys era un raïm que vivia amagat i només servia per fer vi base cava o rosats. Fins que va arribar el seu príncep. En aquest cas, es deia Carles Andreu, tenia un celler i era el president de la DO. Al 2004 va decidir fer un vi negre amb trepat malgrat les opinions contràries de la majoria. Un temnps més tard, amb unt Trepat de Josep Foraster fa uns anys que els Estats Units van caure rendits a aquesta varietat. Té similituds amb el pinot noir que vinifiquen a França i que tant agrada als nordamericans, com pot ser la sedositat i la poca estructura, però és més barat. El resultat és que cada any s’exporten més ampolles de trepat i que a dia d’avui, quasi el 90% dels cellers de la Conca de Barberà fan algun vi negre de trepat. Cada vegada hi ha més cellers que experimenten amb el Trepat, com Rendé Masdéu, propietat de la família de la presidenta de la DO Conca de Barberà, o Vins de Pedra, un projecte de la jove enòloga Marta Pedra.
Celler de Viveristes
Una altre de les meravelloses rareses de la Conca és el Celler de Viveristes, una iniciativa pionera per ajudar els cellers petits que estan començant. Aquí comparteixen la maquinària per fer vi i per embotellar-lo, i així poden superar l’etapa de portar el raïm a la cooperativa. La part positiva segons Mariona Rendé és que “es poden fer més ampolles amb DO Conca de Barberà” amb l’única condició que sigui “una situació temporal i si l’empresa funciona, es busquin un celler propi”.
Cellers amb idiomes
Els cellers de la Conca estan aprenent a tractar els enoturistes. En aquesta comarca, hi ha alguna cooperatives però la majoria són empreses familiars. I això és un valor afegit perquè en aquests casos, acostumen a ser els viticultors o persones de la família propietària els qui fan les visites. Explica Mariona Rendé que s’estan formant per aprendre a comunicar. Igual que la majoria de cellers de la comarca poden atendre visites en francès i en anglès, assegura la presidenta de la DO. Hello, is it possible to visit you this Sunday?. Yes, of course.
ARTICLES RELACIONATS
Enoturisme a la Conca de Barberà
Mariona Rendé: "Hisenda es va endur el 25% de la solidaritat"
Ricard Sebastià: "L'objectiu és posar la Conca al món"
15 anys de vins de trepat negre: de la Conca al New York Times
Bernat Andreu: "A la Conca tenim molta feina a fer en enoturisme"