"Visiteu cellers que destil·lin passió, no només alcohol"

18 Febrer 2019

JOSEP MARIA ALBET I NOYA, PRESIDENT DE LA DO PENEDÈS

"Cada vegada els enoturistes busquen llocs més personals i petits"

Abans de l'entrevista, s'afaita. El president de la DO Penedès apareix a les fotos i al vídeo sense barba de tres dies, però amb el somriure de sempre. Josep Maria Albet i Noya sembla feliç. Ens rep al seu celler, a Sant Pau d'Ordal. La casa senyorial de Can Vendrell és celler, oficines i residència. Abans d'asseure's crida cap a un un dels balcons. S'obren els porticons. "Que baixi en Quirat!" És el seu gos. El Labrador blanc ens saluda a tots amb el morró i s'asseu al costat del president. "Vine Quirat, que sortiràs a la tele". Un quirat és una unitat de puresa. I també la llavor del garrofer. Però el gos no presideix la DO i té més ganes de menjar-se una fusta. Cau un sol de mitja tarda de color de flam d'ou. Fem l'entrevista amb mànigues de camisa. El Penedès és un territori que s'afaita per rebre els visitants i que els rep en mànigues de camisa i el somriure honest.    

Image


- Què li recomanaria a un enoturista que vingui al Penedès?
- Hauria de visitar un celler on es destil·li passió. No que destil·li alcohol, ni es faci vi. A part de tot això, on es destil·li passió. On vinguis de la terra i arribis al final, no facis només un fragment. Hi ha molts cellers que fan només un fragment. Però realment on es respira l’esperit, la cultura i la passió del vi, és als cellers que transmeten aquesta passió. I això es transmet quan tens vinya, et fas el vi i el comercialitzes.

- Per tant, als enoturistes els hauríeu d’ensenyar la 'passió' del Penedès?

- Nosaltres, aquí a casa, ho intentem. Cada celler ho ha d’intentar a la seva manera. Penso que la gent apart de coneixements, busquem aquest feeling.  Des de petits ens agrada quedar-nos embadalits escoltant una història. Si el que te l’explica té feeling, que també es pot traduir per passió, és el més important, crec que més important que el conte en sí. Que la gent es quedi embadalida quan expliques alguna cosa que ha de ser veritat, no pot ser un conte. Pots posar salseta, afegir anècdotes… però és important que la gent vegi que els que ho estem fent, gaudim.

- Creu que els cellers que fan enoturisme tenen un bon relat?

- És la seva història! Però si la saps explicar bé … De vegades la nostra pròpia vida és ja una historia, però com és la nostra, la considerem normal. Si ho mirem des de fora, veurem que això és una pel·lícula. Si considerem transmetre això, els estem donant un audiovisual en directe d’una realitat que hi ha.

- Quin és el punt més fort per visitar el Penedès? historia, proximitat amb Barcelona, tradició, qualitat de vins i escumosos…

- Jo diría que tot. Tot suma. Estar prop de Barcelona ajuda molt, perquè és molt fàcil arribar-hi. No necessites un dia. Amb mig dia, pots venir i visitar un parell de cellers, dinar i tornar a Barcelona. I això és molt important. Ja voldrien altres zones de Catalunya tenir aquest avantatge… Però és tot. És de les zones de Catalunya amb millor clima, no hi ha gaire vent i això fa que els hiverns siguin molt suaus.

- Som a primers de febrer i no fa gens de fred al solet...

- Avui mateix he dinat a fora al carrer aquí a Sant Pau (d'Ordal). M’he assegut en una taula amb uns amics suïssos. És increïble. Vol dir que pots venir tot l’any: no cal esperar l'estiu ni la primavera. Això és molt important, també.


L'inesgotable Francesc Olivella, director de la DO Penedès li recorda que un dels punts forts és la història: 2.700 anys de tradició vinícola que es poden veure al jaciment de la Font de la Canya, a Avinyonet del Penedès. El president de la DO sembla complagut. Els dos exhibeixen una bona relació. 


- 2.700 anys fent vi està molt bé per posar al Currículum...

-És que al Penedès tenim cellers i tenim tots els complements, com les visites al Museu del Vi de Vilafranca, el VINSEUM, o a la Font de la Canya, que és el bressol del vi de tot Catalunya, 2.700 anys d’història, que està aquí mateix, a un parell de quilòmetres (de Sant Pau d'Ordal). Tot això depèn molt de la persona, hi ha tantes possibilitats com enoturistes hi ha. Algú pot estar molt interessat només en el vi i voler cellers i prou. I segurament al seu grupet hi ha algú que està fins al capdamunt de cellers… Doncs convidar a coses per conèixer més la història del Penedès, que al final també et porta al vi. Perquè hem nascut amb el vi, creixem amb el vi i estem amb el vi. Sempre. Nedem amb vi.

- M'acaba de donar el titular: "Vingui al Penedès: nedem en vi.

- Però tenim moltes altres coses! Tinc pendent de promocionar i ho he parlat amb el director de la DO habilitar un avenc. En tenim 600. A les muntanyes del Garraf i de l’Ordal tenim 600 avencs que es pot baixar, algun fins a 700 metres de profunditat, que van per sota del nivell del mar. Doncs habilitar-ne un perquè fos visitable, com tenen molts països. És fantàstic. Dona una expressió del subsòl que tenim, perquè el subsòl diu molt del que hi ha a sobre. La sequera que tenim, que quan plou s’ho empassa tot avall pels forats que té la roca calcària. Poder entrar dintre i veure el que passa allà dins. Tenim més possibilitats encara per desenvolupar.

 


- Hi ha coses del Penedès que no havia sentit mai, francament...

Al Museu del vi hi ha una exposició itinerant que es diu ‘El Penedès submarí’. Fa 65.000 anys això estava cobert d’aigua. Tenim fòssils de corall. Aquestes pedres amb foradets són fòssils de coral. (li donem la pedra) Tots aquests foradets són coralls que es van fossilitzar, va desaparèixer el mar i es van morir i van quedar aquí. Avui, això, està ple. Hi ha un escull coral·lí on s’hi han trobat ossos.. nosaltres de petitets els anàvem a veure, que en deien ossos de balena, que no eren balenes, eren manatins, que és un mamífer de la família de les balenes, però que fa quatre metres. Avui encara n’hi ha a les costes de Florida, ho vaig veure a la televisió. A Vilafranca n’hi ha un de plàstic i explica tot això. El Penedès és quelcom més que vi!

- Ja, però tot això no ho sabem la majoria de visitants. És una llàstima que el 90% d'enoturistes vagin a dos o tres grans cellers.

- Evidentment es pot anar a tres o quatre grans cellers, no més eh. Però això està caient pel seu propi pes. La  gent està buscant coses més personals, més petites. Hi ha un llibre alemany que es diu ‘Lo pequeño és hermoso’ (Ernst Friederich, editorial Akal) explica que la gent busquem coses petites que arriben més que una gran cosa. Ara, sempre hi ha un dia que no tens gaire atenció i puges a un autobús, que et portin, t’ho expliquin tot i que et passegin  amb un trenet. Hi ha les dues opcions. Tenim això, i tenim tota la gama de cellers mitjans i petits, que són una mica més assequibles a nivell personal.
 


 

- El Penedès reivindica més diversitat, però vol dir que l’enoturista pot trencar tots els tòpics?

- Tots. És conèixer-ho. De vegades ens costa a nosaltres mateixos conèixer-ho! La DO Penedès té 55 o 56 anys d’història.. 57. I fins fa tres o quatre anys no hem posat en marxa la classificació dels nostres terrers. Sempre era una sola DO, que de fet ho és, però amb reconeixement de que teníem la costa, que arribàvem a 900 metres d’alçada, que tenim dues serralades que ens travessen. Tot això genera uns microclimes que fa que hi hagin 10 DOs, que són les 10 subzones que hem classificat ara. Nosaltres mateixos encara estem descobrint coses.

- Trobeu coses a millorar?
 
Sí, sí. Això dels avencs és un exemple clar. Per mi és increïble que encara avui dia no ho haguem explotat. I dic un, perquè quan surts amb alguna cosa així, els grups ecologistes  o els espeleòlegs diran: noooo, sacrilegi, no pot ser, plataforma anti-avencs.. Jo crec que "sacrificar" (entre cometes) un avenc  que sigui visitable dona explicacions per la mateixa espeleologia que és molt important també.

 

- Al Penedès es poden fer vins i escumosos de formes diferents. És una riquesa que com a territori cal saber explicar?

- Si. (riu) Totes aquestes….intríngulis són molt específics del sector. Ara el tema dels escumosos està en un moment molt efervescent... mai tan ben dit, no? Està en un moment molt canviant. Jo diria que ni nosaltres sabem com serà d’aquí a dos o tres anys. Però és molt bo perquè és el reflex d’una inquietud que hi havia i que havia estat, diria que reprimida durant molts anys. O acomodada també es pot dir. I que ara la gent està veient que no pot ser, que hem d’avançar cap a un coneixement del vi més profund, cap a un nivell de cultura que vagi relacionat amb la qualitat que fem i això s’ha de poder transmetre.

- Com s’ha de transmetre?

- Hem de buscar cadascú les nostres especificitats. Mica en mica, al llarg dels últims 30 anys, jo diria que la majoria de cellers ha anat agafant cada cop més consciència de la seva personalitat. Aquesta eclosió de consciència fa que hi hagi cada cop més criteris, i tothom té la seva idea de com poden ser les coses… Això és boníssim! Això és la manera d’avançar. Uns s’assemblaran més i s’ajuntaran en un projecte, uns altres s’assemblaran en un altre: es canviaran noms, es buscaran noves normes, per definir més bé que és cadascun. Jo crec que això és boníssim, ara no sabem com acabarà perquè…

- Com creu que acabarà?

- Jo crec que acabarà bé, acabarà bé segur. Potser no tot el bé que voldria tothom, perquè algú sempre rep amb aquestes històries, però crec que acabarà molt millor del que estem ara.  (pausa) Jo sóc molt optimista, eh!