"A l'Empordà s'ha de sortir d'allò típic i tòpic"

25 Març 2019

JAUME MARÍN, DIRECTOR DE MÀRQUETING DEL PATRONAT DE TURISME GIRONA COSTA BRAVA

"Volem un enoturisme de descoberta, no d'autocars"

Tothom coneix l'Empordà. Per què els seus vins no tenen tanta popularitat? La Ruta del Vi treballa des de fa més de sis anys per donar a conèixer alguns dels cellers amagats en pobles pròxims a la costa. És el que en Carles Xuriguera, del celler Mas Patiràs, en diu "el rerepaís". En Jaume Marín treballa perquè els turistes descobreixin les històries dels cellers, però sense desprotegir l'autenticitat d'una comarca volgudament desconeguda, amagada rere els cingles i els turons.   
 

  


Comencem a gravar...

Venga p'alante.

Que els pixapins que venim a l'Empordà deixem de remullar-nos els peus a la platja per remullar-nos la llengua amb els vins és un dels reptes que es planteja el Vívid? 

És un dels reptes.... N'hi ha molts, eh? (Rient) Als de Barcelona de vegades us costa una mica apropar-vos a descobrir i sortir d'allò més típic i tòpic. Heu de descobrir una mica més de territori. Heu de ser capaços de fer un pas més. De girar-vos de la platja i mirar a l'altre costat i veure que hi ha un territori interior molt ric, que hi ha cellers, restaurants que no coneixeu, pobles que no estan a la costa, però que estan a cinc quilòmetres. 

Vinga. Juguem...

És una espècie de joc. Heu de descobrir l'interior i les persones que hi viuen, molt més riques, molt més autèntiques,...

Ai... els hem de saber explicar què és el 'rerapaís' als turistes? 

Sí, però no gaire... Això és per nosaltres! Això amb mesura (rialles). Tot ha de ser sostenible: ha d'incorporar una part que sapiguem explicar i que poguem anar a veure, però ha de ser respectuosa amb la nostra indentitat. 

Crèixer, però amb mesura. 

Hem de conèixer coses úniques. Això no és una cosa massiva. No és un turisme massiu, no és un turisme d'autocars. És un turisme de descoberta, de ser capaços de conèixer el propietari d'un celler, que siguem capaços d'interessar-nos per on es fa qualsevol producte, com el recuit de Fonteta, la poma de Torruella,...

Toc-toc, què puc passar?

A més ara els productors estan oberts. No és una cosa que abans deies "ep, no entreu a casa meva". Ara tothom està obert, està preparat, i per tant és una qüestió de trucar a la porta, ser valent, i dir "escolta, pots explicar-m'ho?".

 



A l'Empordà hi ha una gran infraestructura turística, que s'omple a l'estiu. És un avantatge o un inconvenient per trencar l'estacionalitat?

L'avantatge és que s'hi pot anar durant tot l'any. A més, cada temporada té les seves coses, si parlem de gastronomia o de vi. La verema té la seva gràcia, però també la té l'embotellament i com funciona tot. Ara que és època de garoïnes... això no té preu! A mi hi ha llocs que m'agrada que són de primavera.

Digui-ho. Sense por... Quins?   

El meu lloc favorit, que no m'agradaria que ho diguéssiu gaire, és el Pla de Tudela (Parc Natural del Cap de Creus). És un lloc magnífic, d'inspiració, de creació, de relaxament, i de veure que el territori és quelcom més que una platja, que fer una visita... és un lloc per viure. Quan vas allà, t'inspires, crees i penses que això no podria estar al nostre país. Faríem milers de quilòmetres per veure el Pla de Tudela en un altre país i a casa nostra hi ha gent que no el coneix.

 


Els cellers també tenen històries per les que val la pena recórrer uns quants quilòmetres?    

Els cellers tenen algunes de les històries més maques del país. Sobretot de l'Empordà. Per ser honestos, els cellers comencen amb el avis, produint vi per a les cooperatives, vi de baixa qualitat, que es venia a d'altres llocs i altres països. Els seus fills van deixar la terra i se'n van anar a crear els hotels que avui coneixem a primera línia de mar. I què han fet els nets? Han recuperat el celler, amb l'ADN turístic dels pares, i han creat un vi de qualitat, però oberts al turisme perquè ho havien vist des de sempre a casa seva. 

Són cellers, però amb un plus de turisme...

Recordeu que la Ruta del Vi va començar fa entre sis i set anys. Mots cellers no eren turístics, que molts no sabien que havien de parlar idiomes, que havien de tenir un lavabo separat de turistes i treballadors. Tot això és un pas endavant. Han fet un pas per obrir-se, per ensenyar-ho, a la seva manera i amb la seva identitat. Recordeu que el que ens marca la diferència és la capacitat de conèixer algú. Això és el que ens pot marcar la diferència amb algú altre. Perquè vins bons en podem tastar a tot arreu. Però el caràcter que tenim, com ho fem i per què cadascú té la seva honestedat i hem d'aprofitar-ho tots.

Quin missatge li traslladaria a l'enoturista que vingui pel Vívid?      
    
Vine, busca la teva activitat amb la que et sentis millor, i a través de l'activitat coneixeràs un celler, un vi, una manera de ser... Ara és l'oportunitat. Durant un mes tens un munt d'activitats per famílies, per parelles, per passar-t'ho bé.... És el moment de descobrir-ho i de conèixer el territori com mai ho has fet abans.