El Cava indica l'origen geogràfic per zones, o subzones de producció. Descobreix quines són, i les seves particularitats amb el vídeo-article d'ENOTURISTA.
Com saber l'origen?
La procedència geogràfica del Cava es pot trobar a l'etiqueta. La part frontal mostra el municipi, i opcionalment la contraetiqueta indica la zona i la subzona. És una indicació opcional, no obligatòria. Depèn de cada elaborador decidir si assenyala l'origen del raïm a les ampolles.
LA CONTRA ETIQUETA
Tècnicament se les anomena 'marxamos'. És el segell de garantia del Consell Regulador del Cava. En els Caves de Guarda Superior, (Reserva i Gran Reserva), i els de Paratge Qualificat, se'ls permet indicar la zona i la subzona. En el Cava de Guarda, només la zona.
Els elaboradors que vulguin incloure a l'etiqueta l'origen del Cava han de fer-lo amb raïm que provingui exclusivament de municipis elaboradors. El celler s'ha de trobar dins del terme municipal. En aquests dos casos, el Consell Regulador li dona una contraetiqueta oficial.
MÉS DETALLS
A banda del certificat d'origen, on s'indica la zona o la subzona, la contraetiqueta també mostra altres informacions. Per exemple, si és un Cava de Guarda, o Cava de Guarda Superior (Reserva i Gran Reserva), els mesos mínims de criança, o si prové d'un elaborador integral.
En alguns casos, com el celler Carles Andreu, la contraetiqueta també indica:
- Vinyes pròpies
- Veremades a mà
- Data de desgorjat
- Segell d'elaborador integral
- Tipus de cava segons el sucre
- Anyada
- Varietats amb percentatge
- Número d'ampolla
zones de producció
La principal zona de producció històrica de Cava és el Penedès, i en concret Sant Sadurní d'Anoia, la capital del Cava i els seus voltants. Aproximadament el 95% de la producció de Cava hi té el seu origen. Tot i així, hi ha altres zones de producció on es pot elaborar Cava amb Denominació d'Origen.
Quantes zones hi ha?
Quatre zones, dividides geogràficament.
- Catalunya: "Comtats de Barcelona".
- Aragó, Navarra i La Rioja: "Valle del Ebro".
- Comunitat Valenciana: "Zona de Levante".*
- Extremadura: "Viñedos de Almendralejo".
* En el cas de "Zona de Levante" el nom és temporal, per un desacord entre el Consell Regulador i els elaboradors de la zona.
Per què s'elabora Cava?
El Cava només es pot elaborar en vinyes inscrites al Consell Regulador del Cava de municipis on històricament se n'ha fet, no comarques, o províncies. En alguns casos es va haver de decidir als tribunals, com València o Extremadura. El raïm per fer Cava només pot venir d'aquests municipis. A Catalunya, per exemple només se'n pot fer a alguns pobles de l'Alt Empordà, i en el cas del Bages només a Artés.
subzones DE Cava
Algunes de zones tenen, a la vegada, subzones
- Comtats de Barcelona té:
Valls d'Anoia Foix
Serra de Mar
Conca del Gaià
Serra de Prades
Pla de Ponent
- Valle del Ebro:
Alto Ebro
Valle del Cierzo
particularitats DE cada zona
Cada zona té diferècies geogràfiques marcades per:
- situació
- clima
- altitud
- varietats predominants
Per exemple, la zona "Comtats de Barcelona" es troba entre valls i depressions de l'antic Comtat de Barcelona. El territori té característiques de l'ambient mediterrani, excepte a la Serra de Prades i al Pla de Llevant. En general, l'altitud i el clima determinen els raïms òptims a cada lloc.
Subzones diferenciades
Tot i pertànyer a una mateixa zona, cada subzona té diferències i singularitats que la fan única. Per exemple, la zona de "Serra de Prades", hi ha un microclima propi que afavoreix el cultiu de varietats de raïm com el Trepat, en caves rosats, o el Macabeu i la Parellada, en Cava blanc. Aquesta subzona, modelada per l'erosió del riu Francolí i els seus afluents, ocupa la conca de les Muntanyes de Prades i la Serra de Miramar.
ZONA I CAVA
Cada territori aporta unes característiques diferencials al Cava. Abans de la zonificació, les etiquetes de Cava obviaven el seu origen. Així, un Cava duia la mateixa etiqueta si estava elaborat amb raïm d'Almendralejo (Extremadura) o de Vilajuïga (Alt Empordà). Aquest fet va ocasionar que en moltes ocasions es demanés al Consell Regulador una normativa concreta. La negativa va ser un dels motius que va portar un grup de cellers a abandonar la DO el 2020.
LA SUBZONA ES NOTA AL TAST?
Els sommeliers consideren que sí. Per exemple, a la subzona de "Serra de Prades", on hi ha el celler Carles Andreu, n'estan convençuts. A la Conca de Barberà el clima mediterrani té un influència continental. Hi ha un notable contrast tèrmic entre el dia i la nit. Les vinyes estan plantades entre 350 i 600 metres d'altitud. A la "Serra de Prades" es verema més tard que a la subzona de "Conca del Gaià", que queda al sud, i molt més tard que al "Pla de Llevant", que es troba al nord.
Aquestes vinyes es troben als afores de Pira i pertanyen al celler Carles Andreu. De fons es veu la Serra de Miramar, que fa frontera per l'oest. Al nord hi ha la serra de Prades, que separa la Conca de Barberà del Priorat i Les Garrigues. Aquesta és una de les vinyes més antigues del celler, 100% Parellada, on hi surt el seu cava de Guarda Superior Gran Reserva l'Era del Celdoni.