Concurs de tast amb parella: ‘tinder’ o divorci?

Els diabòlics premis de Vila Viniteca són “el gran show del vi”

Si hi ha mitges taronges, també pot haver mitges llimones. Quines són les parelles de la vostra vida? Amb algunes no hi dormiu cada nit. Hi ha parelles de tennis, parelles de cartes, de futbolí, de dards, de Play Station, de golf… i des de fa 10 anys (gairebé onze) hi ha parelles de tast. És una idea brillant, sorgida de la ment entremaliada de Quim Vila (Vila Viniteca). Dues persones, que no tenen perquè haver-se promès amor etern, ni ser del mateix sexe, ni animar el mateix equip, ni agradar-los el mateix tipus de vins, participen plegats en un concurs de tast. La resposta és simple: en un tast a cegues, em sabríeu dir exactament quin vi és? Una sola resposta. Dues boques, dos nassos, dos cervells. No són uns dobles de tennis: és molt més complicat. Els guanyadors cobren 30.000 €. Valia la pena recollir les millors anècdotes.

Les inscripcions pel “Premi Vila Viniteca de Tast per Parelles” es van esgotar en menys de 300 segons. El període d’inscripcions s’havia obert el 6 de gener a la mitjanit, com si fos un concert de Bruce Springsteen. Al primer intent, el servidor va petar. Al segon intent (i definitiu) les inscripcions es van tancar en cinc minuts. ‘Sold out’. Les inscripcions només es poden fer on-line, “duent-se a terme per rigorós ordre d’arribada”. Hi ha parelles guanyadores d’edicions anteriors que s’han quedat fora. Grans clients que (oh!) no van ser prou ràpids. Els bicampions Luis Gutiérrez, tastador a Espanya de Robert Parker i la seva parella, Ignacio Villalgordo, ho resumeixen a la perfecció: “Què és el més difícil del tast per parelles? Apuntar-se”.

Luis Gutiérrez i Ignacio Villalgordo, allò què tècnicament s’anomena “els putus amos”

Tot això té un preu. Cada parella paga 200€. Si guanyen, se n’emporten 30.000€ (150 vegades més). Són els ‘Premis Planeta’ del tast de vins, els més ben guardonats. Els premis per al segon i tercer classificat no estan malament: 7.000 i 3.000 per parella. Ho trobeu car? Tingueu en compte que es tasten vins francament exclusius. En un tast de presentació per a periodistes, el 22 de març al restaurant Freixa Tradició de Barcelona, es van tastar set vins, similars als que es tastarien al concurs:

Detall del menú i dels vins servits als periodistes al restaurant Freixa Tradició

El cost d’aquests vins tastats supera els 622€ (segons el preu de mercat de les ampolles en el moment d’escriure aquest article). Atenció que gairebé la meitat de la matrícula que pagueu per participar se’n va amb vi.

En aquest tast per periodistes ens varem posar a la pell d’un participant real. Per sort nostra (muhahaha) ens va tocar seure al costat del president del jurat, Fernando Gurucharri. Va ser l’únic nas present al dinar que va encertar un dels vins. Concretament el setè: el Klein Constantia Vin de Constance 2013. Un vi de Sud-Àfrica, que es comercialitza en una ampolla de 500 ml., que costa 89,90€. Era el darrer dels set. Iniestazo a Stamford Bridge. Adoneu-vos de com de difícil i divertit és participar en aquest concurs. Ni un dels experts van encertar-ho tot. Però, per què? Com pot ser? Si asseguts a la taula hi ha alguns dels nassos mes fins del país?!

A l’esquerra, Fernando Gurucharri, president del jurat i durant un dinar la “nostra” parella de tast. Ho vam petar!

Perquè el concurs és diabòlic.

Diumenge, 15 d’abril, a la Casa Llotja de Mar de Barcelona, els inscrits s’asseuen un al costat de l’altre davant d’una taula amb un mantell blanc. Sense copes. Els vins es serveixen en copa, lluny de la taula, perquè ni la forma l’ampolla tapada permeti intuir el producte. Les copes són Riedel, de cristall sense fumar, per apreciar el color, a més de l’olor i del gust. Són els tres únics elements que tenen els concursants per encertar el vi. Però, què se’ls demana exactament?

Set variables.

1) País (1 punt)
2) Zona d’origen (2 punts)
3) Denominació d’Origen (2 punts)
4) Varietat (3 punts)
5) Anyada (3 punts)
6) Elaborador (3 punts)
7) Marca (2 punts)

El jurat està format per professionals, enòlegs, sumillers, viticultors i premsa especialitzada.

Hi ha una vuitena variable, que el jurat pot fer servir en cas d’empat: un comentari de tast. Us imagineu encertar-ho TOT i posar “Maridaria a la perfecció amb gasosa Lacasa”? Eliminat!

Adoneu-vos de la malignitat de les set variables. És bàsic encarar la punteria: país, zona, D.O.,… Si creus que és un vi francès i és de Somontano ja has llepat més de la meitat dels punts. Com a molt, pots aspirar a varietat i anyada. Si és difícil encertar un vi, com de complicat és posar-se d’acord amb la teva parella? Ai… aquí rau la major diversió i la major trampa. Només val UNA resposta. Rioja o Burdeus? Chateau d’Yquem o Tokaji? Sabeu quina és la frase més escoltada en les deu edicions anteriors. La pronunciada per un membre de la parella adreçada a l’altre mentre metafòricament l’apunyala amb la mirada: “Ho veus? T’ho havia dit!”.

Antoni Carbó i Ramon Jané, finalistes. El premi és tastar els seus vins.

Els tennistes es diverteixen més en dobles que en individuals. En un tast per parelles l’infart es multiplica per dos. Hi ha un esperit d’equip, conjunt, empenyent plegats, coordinadament, com un sol cos, al compàs, sincronitzadament, two-earths-beat-as-one, cap a la decisió final. Orgasme o fer misto? No hi ha terme mig. “Volíem que no tingués cap limitació –explica Quim Vila, l’autor intel.lectual- Quan gaudeixes més el vi és quan el comparteixes amb la gent que estimes, amb amics, amb un company de viatge és molt més divertit”.

La parella que va quedar segona en la passada edició, a Madrid, no tenen pinta de passar-ho malament.

Hi ha parelles guanyadores que s’han trencat després d’endur-se el premi. Altres duets que s’han desfet abans de la fase classificatòria. Hi ha res més trist que beure sol acompanyat de gent? Si la parella es trenca en ple concurs queden els dos desqualificats. També hi ha parelles obertament infidels. Quatre amics que es presenten mesclant matrimonis. El Tast per parelles no és un Tinder vinícola, però… hi ha match? hi ha cita? hi ha contacte?

Abans de repartir-vos el premi hauríeu de saber que “està subjecte a les retencions fiscals establertes per la legislació vigent”

Com es gesta aquest tàndem? No hi ha limitacions. La inscripció està oberta a tothom: professionals i aficionats, de qualsevol país del món. Hi ha professionals que es presenten de la mà d’amateurs. Hi ha parelles que venen de diferents països. Hi ha tàndems uniformats. En una de les edicions es va presentar el millor sommelier de França (i no va guanyar!).

Alguns dels participants es van posar d’acord en com vestir-se per l’ocasió rotllo “Marató de Barcelona”

Més que una autopista racional, un concurs que guanya qui més sap, aquest és un camí sensorial, que surt de les tripes. No hi ha internet. Els concursants hi participen despullats de mòbil, d’agendes, o de guies de vins. De fet, el jurat és tan estricte que prohibeix explícitament anar al lavabo entre classificacions. Els participants només poden parlar entre ells: ni amb altres parelles ni amb el públic. De prop de 120 parelles només es classifiquen les 10 primeres. Hi ha parelles que no s’esperaven passar a la final i els han hagut de desincrustar de la barra d’un restaurant.

El concurs es farà aquest any a la Casa Llotja de Mar de Barcelona. L’anterior edició a Madrid, al Casino de Madrid.  Rien va plus!

Com s’entrena per participar en un concurs com aquest? El periodista Ramon Francàs, present al dinar, explicava el seu cas personal: entrenaments setmanals, tastos amb vins d’arreu del món, estudis dels vins que havien entrat en les 10 edicions anteriors… Obsessió o estratègia? A vegades quedar amb la parella de vins per entrenar posa en perill l’harmonia matrimonial.

Quim Vila i Siscu Martí flanquegen Claret Serrahima, autor del cartell de l’onzena edició

Aquest any s’estrena com a jurat Carlos Latre. “What!?”, li va eztibar a Quim Vila quan li va proposar. Però després va acceptar encantat. “Qualsevol es pot presentar. Fins i tot un paio com el Latre, que ve de la tele. Això treu molts tabús. És el gran show del món del vi”. Un joc on hi ha públic. Per 15 € es pot accedir a un tast amb més de 50 formatges artesanals i una mostra de vins de tot el món amb més de 40 cellers. “Game of Glasses” amb menjar i beure.

Taula parada de formatges a la desena edició del certamen

Els professionals no sempre guanyen. S’han imposat a la gran final parelles formades per un professor de Dret i una economista. O un tàndem format per un arqueòleg i un artesà. O una parella on un d’ells era de Les Canàries i l’altre de Galícia. En una sola ocasió ha guanyat una dona: Gema Jarné (financera), parella de Jordi Carrascosa (professional del sector vitivinícola), un matrimoni de Barcelona. Hi ha una parella que va guanyar la primera edició i que va quedar en segon lloc a la novena: el sumiller Rafael Sabadí i el professor d’hosteleria David Martínez. Com a anècdota, l’any 2017 va quedar en tercera posició una parella formada per Jaume Vilaseca i Josep Samsó. L’únic cas en 10 anys d’algú que puja al podi tenint una varietat de raïm com a cognom. Estàs avisat Josep Maria Sauvignon Blanc.

* Totes les imatges estan extretes del Blog de Vila Viniteca. Les paraules són nostres i no hem demanat permís

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.