Visita al celler Masroig (Montsant)

El Masroig, Montsant, Priorat, Enoturisme
El poble dels 35.000 fills

El celler El Masroig s’ocupa de cultivar 500 hectàrees de vinya i olivera. Al poble són mig miler de persones (surt a hectàrea per home, dona i infant). Els agrada dir que “tots els productes són fills dels homes i les dones que els han vist crèixer, seguint tècniques mil·lenàries”. Són els custodis del paisatge. Els pares i les mares de 35.000 litres de vi anual i milers de litres d’oli. És un Celler. Una Cooperativa. Una maternitat. Un poble. Un ecosistema. El Masroig s’ha de visitar: té 100 anys i envelleix en plena forma.

Lloc

El dia de la visita havien programat boira. A mesura que ens acostàvem a El Masroig els núvols s’enroscaven entre vinyes i oliveres. La contrada respira aire de camp, que bufa des del mediterrani fins als turonets que envolten el poble, coronat per una església. El Siurana s’escampa com una serp menuda, i dóna nom als barrancs: El Puigroig, Les Comes o Les Sorts. Les Sorts és un dels vins estrella del celler. El 2005, quan amb prou feina hi havia enoturistes ens va parlar d’aquest vi la periodista masrojana Mercè Folch i mai més l’hem deixat de beure. El celler excel·leix en maceracions carbòniques, que exploten la fruita i els aromes dels vins fins a convertir-los en piruletes de raïm. Rere els vins llaminers, rere unes etiquetes modernes, cridaneres i ben dissenyades hi ha una de les cooperatives més en forma del país.

El Masroig és més que un poble. És una conxorxa. L’Idescat diu que el 2017 hi havia 510 habitants. 100 anys abans, quan es va fundar el Celler Cooperatiu, n’hi havia més del doble. La gent ha anat marxant, però la vinya i l’olivera s’han quedat. El 90% dels habitants exploten una cosa o l’altra (o les dues). Per això el Celler es veu més que la parròquia o l’ajuntament. Us serà fàcil trobar-lo.

Sortim des de l’agrobotiga, que és un resum dels productes que es fan a la zona: des de vi a granel, bag in boxes, ampolles, olis i sabons de coloraines. Demanem trepitjar vinya i ens porten amb el tot terreny del celler fins al tros d’en Manuel Roca. Avui està podant la carinyena, la varietat que millor s’ha adaptat a El Masroig. És un poble a uns 300 metres a nivell del mar, calorós i eixut, on aquest raïm s’equilibra bé. En altres zones amb més aigua el cep creixeria massa i el raïm es faria pellut i àcid. La terra arenosa amb còdols s’anomena panal. També hi ha argila, és clar, d’aquí ve el nom de roig.

Visita

El celler permet una ullada ràpida. La primera nau es va construir el 1917 i el més destacat són els trulls soterranis que es poden visitar. S’han adaptat bé al pas del temps i ara serveixen per diferents usos com petites sales d’exposicions, museu, i darrerament fins i tot s’hi han fet scape rooms. Al final del passadís que avui travessa els cups hi ha una connexió amb els trulls més nous, que daten del 1974 i que estan coberts amb hipoxi. Alguns d’ells encara s’omplen durant les veremes.  Els dipòsits soterranis estan tan ben conservats que, al final, en un d’ells, hi fareu el tast.

Abans, podeu tafanejar a la part de dalt, on hi ha un exèrcit de tines agajudes. Són les cubes on es fa la maceració carbònica. Aquest celler és un dels que millor la treballa de Catalunya. Ho expliquen bé, i no costa d’entendre. En resum és una tècnica que permet donar al vi un extra de fragància i gust, que es torna un bany de caramel, un núvol de sucre. Els vins novells i Les Sorts Jove són 100% carbònics. Juraríeu que us esteu bevent un Kojak.

Tast

Precisament Les Sorts jove és el primer vi que tastem. Avui va de negres. Però el tast canvia i es va adaptant als visitants. Hi ha un petit pica-pica amb pa torrat, fruits secs i oli. El tast d’oli és divertit. Si no n’heu fet mai, descobrireu una matèria interessant i entretinguda, que ens explica l’Eulàlia Roca. Us donen un got petit, de color blau, perquè l’escalfeu amb una mà i el tapeu amb l’altra. L’aroma va pujant al nas: herbes, ametlles, manteges i després us heu d’untar la boca i els llavis en un exercici un punt libidinós. El tast consisteix a fer un glop d’oli, amb la boca ja untada. Hi trobareu un final lleugerament especiat, molt agradable, que es completa menjant amb una torrada de pa.

Amb la panxa més acondicionada us serveixen els vins. Les Sorts Jove està fet amb Garnatxa, Carinyena i Sirah. És llaminer i addictiu. Ja l’hem ressenyat anterioment. Després tastem un Pinyeres negre. El seu color ja és més lilós. Ha envellit 12 mesos en botes de roure. Omple la boca com un dia d’estiu i és fresc i golós. Finalment tastem el Sycar, un vi evolucionat, amb notes de cacau, vainilla i tabac. Complex i profund. I malgrat tot, llaminer, també. És una constant del celler. Una marca de la casa. Ho va explicant a poc a poc en Rafel Pino.

La visita ens ha passat volant i això que hi hem estat prop de dues hores. El celler s’ha inventat una visita express, que costa només 4 euros per persona i que permet tastar tres vins. La visita llarga costa 8 euros i s’allarga una hora i mitja. Bravo per aquesta adaptabilitat. És una idea que molts altres haurien de copiar. El model Masroig s’ha d’exportar. És una lliçó per a les flamants escoles d’enoturisme. Si el poble aconsegueix produir 35.000 litres, els fills del territori, per què no exportar el seu model de turisme de vins?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.