Quina és la millor varietat de raïm català?

Garnatxa: la gran esperança

A dia d’avui hi ha una varietat de raïm autòctona, ancestral i prou escampada com per erigir-se en la gran esperança d’un país. Aparteu el Xarel·lo, que deixi pas el Macabeu, aparqueu la Carinyena (o Ull de Llebre), feu-vos a un costat els prínceps de cada zona: el Picapoll, el Trepat, la Malvasia, el Samsó, el Macabeu o el Sumoll. Si a dia d’avui una sola varietat hagués de partir-se la cara per un país, seria la Garnatxa. És una varietat poderosa, versàtil, escampada: des de la vernatxa de la Terra Alta fins al Lledoner de l’Empordà. Hi ha Garnatxa blanca, negra, peluda i tintorera. La Garnatxa catalana serà a la final de la Champions de la varietat que es farà aquesta primavera a la Terra Alta, el prestigiós concurs Grenaches du Monde. Els grans prescriptors d’arreu del món la saluden com una poderosa candidata a catapultar Catalunya a l’excel·lència.

La Garnatxa està crescuda. Si una Garnatxa es presentés al Parlament la investirien sense permís del Suprem. Si una Garnatxa obrís un estanc de vapeig, no tancaria. Si una Garnatxa pugés al Dragon Kahn demanaria fabada. La Garnatxa viu engoril·lada aquests dies. I no ho diem nosaltres, només. Ho escampa gent que en sap, com el Master of Wine Frank Smulders, d’origen holandès, que va venir a Catalunya el passat mes de desembre i ens va concedir aquest minut de glòria que hem gravat en vídeo ( i us hem subtitulat).

El missatge és excitant. Si els cellers catalans que fa anys i panys que han començat a oblidar les varietats franceses (Chardonnay, Cabernets, Merlot i Pinots) potenciessin encara més els “bonics” vins que poden fer les varietats autòctones serien imparables. Això no són només paraules. Les D.Os de la Terra Alta, el Priorat, el Montsant, l’Empordà  i Catalunya es van aliar en una presentació inoblidable a la sala Tinell del Palauet de Barcelona, una prèvia del concurs mundial. Va ser un nou pacte del Tinell. El poder de la Garnatxa va unir blancs, negres i dolços. És un contuberni, un tour de force, una exhibició que ens va deixar bocabadats a la trentena de periodistes que vam asseure’ns a la taula.

Abans de tastar sabíem que la Garnatxa tenia grans ambaixadors a Catalunya. A la Terra Alta, per exemple, hi ha el 33% de la Garnatxa Blanca de tot el món. A l’estat espanyol es concentra el 75% de la producció mundial de garnatxa, que assoleix el 90% si parlem només de Catalunya. La garnatxa és una de les varietats insígnia del Priorat i el Montsant, assenyalada des del cel pels monjos d’Scala Dei. La Garnatxa és una varietat Georgeclooneyana: jove està bé, però envelleix millor, francament millor. Ens ho van demostrar amb 13 vins, que us repassem com una escala cap al cel.

Els Amelers 2013. Celler La Fou (Batea, Terra Alta)

Color daurat pujat, floristeria al nas, refrescant, complex i allargassat a la boca. El vi havia madurat parcialment en cups de formigó, que el van pentinar i muscular. Ja havíem ressenyat aquest vi i aquest celler. La Terra Alta obre el tast amb un nivell altíssim.

Garnatxa, Priorat, Terra Alta, Empordà, Montsant, Grenaches du Monde

Mesies 2013. Celler Ecovitres (Vilalba dels Arcs, Terra Alta)

Fermentat parcialment en barriques de roure francès, aquest blanc és completament diferent. Color groc pujat, al nas fa olor de llimones i a la boca té tocs cítrics i fugissers amb un final dolç i un toc a regalèssia. Com que és un vi ecològic s’alcen les veus que pensen que no ha envellit igual. Ens deixarà el canvi climàtic reduir els sulfurs?

Garnatxa, Priorat, Terra Alta, Empordà, Montsant, Grenaches du Monde

Edetària Selecció 2012. Celler Edetària (Gandesa, Terra Alta)

La Terra Alta s’escampa com una promesa. A l’ull té color groc de poma Golden, subtilitat al nas, i a la boca és llarg com una bala de fruita blanca i plom. Es noten els 8 mesos en barriques de roure francès. Hi ha memòria de cítrics, i esdevé potent i musculat.

Garnatxa, Priorat, Terra Alta, Empordà, Montsant, Grenaches du Monde

Frisach Selecció 2007. Celler Frisach (Corbera d’Ebre, Terra Alta)

Ai, amics! La meva dietista diria que té color d’orins de deshidratat: groc intens, al nas és anisat i a la boca, es queda com una manta de pomes àcides, estirat al sofà un diumenge d’hivern. Encèn la llar de foc de la teva boca, us posa les espardenyes. Es nota el cupatge entre raïm jove i raïm de vinyes molt velles. Qui pogués envellir així!

Garnatxa, Priorat, Terra Alta, Empordà, Montsant, Grenaches du Monde

César Martinell 2004. Celler Cooperatiu de Gandesa (Terra Alta)

Un dels vins que més m’ha emocionat a la meva (curta) vida. Té un color daurat d’or vell, fa olor d’herbes del camí, a la boca comença amb un pinzell de pegadolça i regalèssia i s’escampa com un trapella, intens i saborós. Qui tingués una xicra de xocolata! Es fresc, malgrat l’edat i meravellosament fosc, com una espelma en un túnel.

Garnatxa, Priorat, Terra Alta, Empordà, Montsant, Grenaches du Monde

El Quintà 2003, del celler Bàrbara Forés de Gandesa (Terra Alta)

Hi ha vins que trepen per la gola com un ninja i s’encaminen als ulls, fins que us els deixen humits. És daurat, afruitat, amb un pessic de vent embotellat, fragant, dandy. Sembla més jove del que és. És ampul·lós i està ben equil·librat. Emocionant. Si voleu més informació de la visita al celler, cliqueu aquí.

Garnatxa, Priorat, Terra Alta, Empordà, Montsant, Grenaches du Monde

Undèmia 1996. Celler Xavier Clua (Vilalba dels Arcs, Terra Alta)

És un groc tan daurat que sembla or dels Lannister (vegeu Joc de Trons). Al nas encara està molt tancat, però a la boca té una riquesa com la fortuna de viure. Enorme presència de la fusta tatuada en el vi. Hi ha una sorpresa de sucre, sal i fruita.

Garnatxa, Priorat, Terra Alta, Empordà, Montsant, Grenaches du Monde

Teixar 2009. Celler Vinyes Domènech (Capçanes, Montsant)

Passem als negres. La garnatxa peluda s’escampa com el desig en una orgia. Té color castany, aromes d’espècies i herbes, que es confonen a la boca. Els Domènech fan vins molt googlemapics: embotellen el paisatge. Hem parlat d’aquest vi i de l’obsessió del celler per fer l’amor amb la natura.

Garnatxa, Priorat, Terra Alta, Empordà, Montsant, Grenaches du Monde

Octònia 2009. Celler Serra i Barceló (Els Guiamets, Montsant)

D’entrada es perceben aromes de terra. És un vi adolescent, especiat i herbaci, amb una verdor molt controlada. A la boca és ampli, com un porter tapant l’escaire. El toc de carinyena li dóna un gust excepcional. Hi ha notes de pisarra, terra i pedra.

Garnatxa, Priorat, Terra Alta, Empordà, Montsant, Grenaches du Monde

Iugiter Selecció 2009. Conreria d’Scala Dei (Priorat)

Negre intens, plastidecor de regalèssia. En boca és una argamassa de fruita madura i terra. Us han enguixat la llengua amb un vi potent, poderós i afable. Hi ha fusta, pedra, llar de foc i sotabosc. Magnífic exemple de com un vi es fa vell i bell.

Garnatxa, Priorat, Terra Alta, Empordà, Montsant, Grenaches du Monde

1270 2009. Celler Hidalgo Albert (Poboleda, Priorat)

El Priorat més autèntic, llicorèric i rupestre. Té un color tan negre que haureu d’encendre la llinterna del mòbil. Fa olor de roba de camp, i a la boca és rotund: terra, pedra, foc. Un vi fabulós, que es pot tallar amb un ganivet. Necessitareu mesos per desentrallar totes les notes de la simfonia.

Garnatxa, Priorat, Terra Alta, Empordà, Montsant, Grenaches du Monde

Estela Dolç Solera 1990. Celler Mas Estela (La Selva de Mar, Empordà)

Vet aquí un vi anterior al Cobi, als Jocs Olímpics i a la ‘Barcelona posa’t guapa’. És un vi dolç de l’Empordà, de bosc i de mar, de bota i de llar de foc, de paciència i del segle passat. Però és un vi fresc, fabulós, refrescant. Mentre me’l bec m’adono que té l’edat dels nostres becaris, una grandíssima generació.

Garnatxa, Priorat, Terra Alta, Empordà, Montsant, Grenaches du Monde

Sol i serena (sense anyada). Celler Cooperatiu d’Espolla (Espolla, Empordà)

Una altra meravella, que s’embosca a la boca com una selva amazònica. Té color de cubata de Coca-Cola i deixa memòria de canyella, vainilla i fusta. És un vi que emociona, que es queda a la llengua, que us transporta a la infantesa, on tot era més dolç, més amable, més fàcil i més somrient.

Garnatxa, Priorat, Terra Alta, Empordà, Montsant, Grenaches du Monde

La Garnatxa catalana ha presentat la candidatura a una de les grans varietats mundials. Animeu-vos, si podeu, a fer els “vins bonics” que proposava Frank Smulders.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *