Visita al celler Gramona (Penedès)

Gramona, Penedès, Sant Sadurní, Celler Batlle

Senyors del temps i la biodinàmica

Gramona ofereix tres tipus de visites. Conèixer les antigues caves, al centre de Sant Sadurní, testimoni silenciós de les llargues, llarguíssimes criances d’aquest celler. Visitar el nou celler Batlle, als afores de Sant Sadurní, un edifici mediambiental modern i preciosista. La tercera opció, combinada amb la visita al nou complex, és trepitjar les vinyes. Aquesta mirada és transversal i permet entendre la filosofia sorprenent de Gramona. Un celler que escriu el seu nom a les etiquetes amb lletres daurades, que embolica els seus caves de major prestigi manualment amb cel·lofana. Però que han hagut de condicionar el seu futur a un canvi radical. Transformar la seva agricultura tradicional a la biodinàmica. Sobreviure per resistir i després persistir. Són experts a comptar els minuts i els segles.

La vinya

Les portes del Celler Batlle són estil Beverly Hills. En acostar el morro del cotxe s’accionen a distància. Primer s’obre la porta “ona” i després la porta “Gram”, deixant al descobert un camí asfaltat i envoltat de vinya que acaba al celler. La teulada recorda unes ampolles de cava ajocades. El celler està construït a vuit metres sota terra, seguint les normes de l’arquitectura bioclimàtica, integrat al paisatge. Tenen calefacció geotèrmica, panells solars i un sistema per depurar aigua. Acostumeu-vos a la radicalitat ambiental. Està present en cada racó del celler i en cada gota dels seus vins.

Prova d’això és la primera parada de la visita. Un grup de dunes que semblen terra, però per l’olor sospiteu que no. Sí: la primera estació és una muntanya d’excrements. Gramona sap perfectament el missatge que dóna. Per obtenir un gran producte cal una terra sana. La masterclass us deixarà perplexos i encisats. El 80% del turó és caca de vaca i un 20% d’ovella de “granges ecològiques seleccionades del Penedès”. Les restes fermenten durant mesos, tapadetes amb lones perquè ni la pluja ni el fred trenqui el procés. Us en parlen amb tanta fruïció que us posaríeu uns guants de làtex i penetraríeu la muntanya per notar-la viva i calenta. Però aquí no acaben les sorpreses.

Gramona és un celler biodinàmic. Sense embuts. Cada equinocci de tardor realitzen un ritual ancentral, gairebé xamànic. Dins d’una banya de vaca hi posen excrements de vaca prenyada, que són els que tenen més nutrients. Cada caneló l’enterren fins a la primavera. Amb el temps, l’interior ha quedat convertit en pols, que mesclen amb aigua per ruixar els camps i dotar la terra d’un “xut d’energia”. Ens ho expliquen en una barraqueta on es fan els preparats, que té l’encant de la casa de la bruixa dels contes, o d’un magatzem de proveïdors de Harry Potter.

La sostenibilitat és sostenible, però no és barata ni fàcil. Per què Gramona s’ha complicat així? Cap el 2007 una plaga feia estralls a la finca i van demanar consell a uns científics francesos, fundadors del Laboratori d’Anàlisi Microbiològic del Sól: el matrimoni Bourguignon. El seu diagnòstic va ser terrible: la terra s’estava quedant sense vida. Després de cinc generacions de d’agricultura convencional, la finca no donaria fruits per a una nova generació. El metge havia estat sincer: la malaltia era greu i si no s’hi posava remei tenien els mesos comptats.

És a partir d’aquesta sentència que Gramona ho canvia tot. De mica en mica passen a l’agricultura ecològica. I després a la biodinàmica. El malalt que estava a la UCI passa a planta, però demana que no se’l tracti més amb químics. Medicina natural, homeopatia. Fins que el pacient deixa d’estar malalt i s’enrola una vida sana, saludable, ordenada. “El futur del vi està en el passat”, repeteixen la Pamela Anzano i la Laura Matalonga, que ens fan de generoses cicerones. Rudolf Steiner, el creador de la biodinàmica, creia que la terra era un èsser viu que viu en harmonia amb els minerals, els vegetals, els animals i el cosmos.

Un cop l’any els empleats de Gramona més especialitzats visiten la casa d’Steiner, a Àustria. És una filosofia que requereix de passió. No és material per cínics. Ho notareu en la forma d’expressar-se. A tall de curiositat, tots els treballadors del celler tenen un rengle de ceps per cuidar-los (des de comunicació fins a direcció). Gramona també ha aconseguit que prop d’una quinzena de viticultors del Penedès facin una Aliança Biodinàmica. El celler comparteix els preparats (alguns amb sílex, altres amb excrements) que escampa per la comarca com una promesa de vida sana. Si no hi ha biodinàmica no li compren el producte.

Pensaríeu que això és tot, però no. A la finca hi ha una granja. Les 22 hectàrees i mitja les llauren a cavall. Tenen ovelles que mengen la coberta vegetal de les vinyes (ensinistrades per no cruspir-se el raïm). Tenen ànecs, oques, gallines i vaques de l’Albera. Cal tenir diners per ser biodinàmic, però sobretot cal ser molt tossut. El celler és famós per les llargues criances, per excel·lir en caves de més de 15 anys, però res de la seva feina es podria entendre sense la vetusta muntanya de fems que us dóna la benvinguda.

El celler

Passegem per les finques de La Plana, Font Jui o Mas Escorpí amb un vehicle tot terreny. No cal dir-vos que és elèctric, oi? S’aparca com un cotxe de golfistes a la porta del celler. A dins hi ha una maquinària caríssima que precipita els grans en base a la gravetat. La tecnologia els permet fer una elaboració altament controlada i seleccionar fins a tres mosts diferents, en funció de la qualitat. L’interior del celler és bonic i pràctic.  Si en teniu ganes, us expliquen tot el procés d’elaboració del vi. Hi ha una sala de barriques, plenes de vins nous esperant a sorprendre el mercat. La imaginació de Jaume Gramona, apodat ‘L’infant terrible’ és només comparable a l’encert en els negocis de Xavier Gramona. Els dos cosins fan una gestió siamesa incomparable. Un dels moments més interessants (i xocants) és quan descobrim que el plàstic que envolta la mítica ampolla de Gramona Imperial es posa a mà!

Al celler Batlle també s’hi pot fer el tast, depèn de la visita que programeu. El tast es fa de tres vins (que poden anar variant) acompanyat d’un fantàstic piscolabis.

Comencem per un 100% Macabeu, La Maca, fresquíssim. És un blanc generós, amb un punt salí i record mineral. Després tastem el “Pino te Amo” una declaració d’amor al Pinot Noir. És un blanc fet de varietat negre, així que el trobareu una mica ataronjat. Al nas té memòria de fruites d’òs i a la boca és especial i diferent. El tercer blanc és el Xarel·lo Font Jui, un vi de finca qualificada. És el primer vi 100% biodinàmic. Al nas fa la mateixa olor que la finca que hem visitat: hi ha romaní i mel. A la boca, albercocs i torrats, combinats subtilment. 

Les caves

Si concerteu la visita a la cava històrica, haureu de desplaçar-vos a Sant Sadurní. Deixeu el cotxe en un pàrquing del centre i camineu dos minuts. Les persones amb mobilitat reduïda poden tenir uns quants obstacles i caldria que preguntessin abans. El celler històric val molt la pena: és un viatge en el temps memorable. Les antigues instal·lacions es conserven tal i com eren fa cinc generacions. Algunes estances s’han restaurat amb bon gust i són dignes d’un restaurant de cinc estrelles o d’un hotel amb encant. Per exemple, la sala de banquets, o el passadís de botes on es serveixen tapes. Gramona té la seva pròpia cuina i inclou una extensa oferta gastronòmica per maridar els seus productes. Podeu fer un àpat d’alçada i de postres descobrir algunes de les tradicions més artesanes: com que la xacra de les ampolles de Celler Batlle es posa a mà. Tecnologia punta i artesania màxima.

La major part de les caves conserva la pàtina antiga, la pell arrugada, la teranyina autèntica, el verdet, la història… i no penseu que està exempta de tragèdies. Gramona s’ha caracteritzat per fer caves de llargues criances. Per exemple, el III Lustros (tot i el seu nom) són 7 anys , el Celler Batlle, 10 i l’Enoteca fins a 15 anys, mínim. Tots els caves tenen reserva llarga. Per què Gramona s’ha especialitzat? Hi ha un altre accident històric que explica aquesta tendència. Durant la Guerra Civil el celler va estar molt aturat. Al final de la guerra va coincidir amb la Segona Guerra Mundial, que va aturar la feina a la majoria de cellers de França, Alemanya i Itàlia. A partir del 1945, grups de francesos buscaven partides de vins per oferir als seus clients, però a Gramona ja no els quedava gran cosa. Excepte uns vins que eren molt vells i que segurament estarien passats, d’abans de la Guerra Civil. Aquells vins estaven esplèndids. El xarel·lo té un potent anti-oxidant que els va permetre no només mantenir-se, sinó refinar la seva frescor i fer-los més complexos i originals.

És a partir d’aquell moment que Gramona es transforma en el celler que domestica el temps, que flirteja amb els segons, els minuts, les hores i els dies. Que els deixa passar i passar a passar, fins a obtenir amb paciència productes que han superat les expectatives dels vins tranquils. Ho notareu en qualsevol dels productes que tasteu. Nosaltres ho fem amb el fabulós Gramona Imperial, el superb III Lustros i el cava de paratge qualificat Celler Batlle.

Gramona és el celler de la persistència. Domestiquen el temps, però han après a surfejar entre els accidents i les oportunitats. Lluitar, resistir i finalment persistir. A Can Batlle, el passat s’embotella i el futur s’enterra dins d’una banya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.