Visita al celler Freixenet (D.O. Cava)

Freixenet, Cava, Sant Sadurní d'Anoia, Penedès
El vostre Freixenet privat

Freixenet és l’elaborador de cava més gran de Catalunya i Espanya. El grup empresarial té 18 cellers en tres continents i és líder mundial en l’elaboració de vi escumós de qualitat. Per molta gent, però, Freixenet també és part de la seva història: el nen de la gorra vermella amb l’ampolla sota el braç, els anuncis de les bombolles, Carta Nevada,… Visitar el celler és (re)connectar amb una part del passat en comú i descobrir uns productes menys coneguts i unes experiències fascinants que confirmen un futur prometedor. Entre centenars, milers, milions d’ampolles potser n’hi ha una que permeti explicar el difícil equilibri entre ser Història en majúscules i convertir-se en una història privada en minúscules.

 

Lloc

El vestíbul de Freixenet és propi d’un hotel de cinc estrelles. A la dreta, només entrar, deixant enrere un pàrquing per autobusos i un pati amb vehicle antics, hi trobareu la sala de cinema. Comencem malament. Pel·lícula. Aquesta dura 11 minuts i 54 segons. Resulta sorprenent com, encara, alguns cellers (sobretot grans) no han trobat una manera de comunicar més directa amb l’enoturista que ve a casa seva que posant-los un DVD. La cinta té coses positives. Us recorda que la Història de Freixenet és la història de molts de nosaltres. Però potser se’ns havia oblidat. Vosaltres recordàveu que un dels anuncis de Nadal el va fer Paul Newman?

El tour continua per un passadís que fa de museu. Un cop més la història menuda dels fundadors es mescla amb la Història en majúscules. A Pere Ferrer el van assassinar durant la Guerra Civil, igual que també el seu fill gran. Convé recordar aquests terribles detalls (el vídeo diu que “van desaparèixer a la guerra”) per entendre algunes de les posicions polítiques de la família. La seva dona, Dolors Sala, es va fer càrrec del celler en plena postguerra, amb l’ajuda de la seva filla Pilar. Un dels grans cellers del país també s’escriu en femení. Perquè Freixenet és, sobretot i encara avui en dia, una empresa familiar. Escrivim aquestes línies en plens rumors que la marca es vendrà a una multinacional alemanya. Freixenet ha estat una empresa familiar, on les dones van saber aguantar el timó quan el vaixell s’escorava per la tempesta.

Visita

La visita segueix escales avall.  A cada planta una sorpresa. A la primera podeu fer una masterclass en el món del cava. Si teniu la sort que la visita la feu amb la Cristina Blasi us l’anirà perlant de detalls interessants i divertits. Descobrireu, per exemple, com es fan els taps de suro, com es diuen les ampolles més grans que els Màgnums, o perquè els culs de les ampolles de cava tenen un forat que la majoria de la gent pensa que és per posar-hi el dit. A la segona planta, trobareu les tines de Malvasia de 20 anys que conserven el licor d’expedició per elaborar cava. L’olor alimenta. I a la tercera planta (si no ens hem descomptat) arribareu a la cava més antiga, on es guarda l’antic reserva reial. Les teranyines són de debò i la humitat que creix a la pedra s’ha anat tornant vegetal i autèntica.

Sortim un moment a fora. Freixenet té portes i passadissos que farien les delícies dels amants de les intrigues vaticanes. I quan sortim a l’aire lliure de les vinyes, el que més crida l’atenció és la proximitat amb Sant Sadurní d’Anoia. Freixenet està emplaçat entre l’estació de Renfe (les visites les podríeu fer en tren) i les vinyes que besen el riu, a tocar de la capital mundial del cava.

Si aneu amb canalla, arriba un dels moments més esperats: el viatge amb trenet. En el cas de Freixenet és una espècie de camionet amb vagons, molt còmodes, i amb possibilitat d’escoltar el guia des del pescant. A nosaltres ens fan l’explicació asseguts a la vora. El trajecte dura 5 minuts i és un dit i fet de veure caixes i caixes i caixes de cava. Aquesta part de la visita és una mica industrial. Aviso que les ganes de tastar el cava van ‘in crescendo’.

Tast

Abans del tast, ens permeten fer una ullada als dipòsits d’inox. Són grans com un edifici. Freixenet és un poble. És immens. Tot i així saben guardar tresors a cada cantonada. Prova d’això és l’experiència del tast. Senzillament, perfecta. La sala de tastos està inspirada en un restaurant amb sofàs ‘American Bar’. Si el visitant vol, hi ha barra de cava a copes i tapes per acompanyar l’aperitiu. Nosaltres farem l’experiència “Tour de tardor”, que inclou el tast de caves de la col·lecció “Cuvées de prestige”, acompanyats de castanyes, moniatos i panellets. Halloween no tindria res a fer contra la Castanyada si la defensés Freixenet.

El menjar és excel·lent i el servei impecable, però els caves us deixaran sense paraules. El primer és un brut de Garnatxa negra mesclada amb la varietat blanca Subirat Parent. És un cava rosaci, d’olor de prèssec, amb gust de fruits secs i pastissos. Ens el mengem amb un panellet de pinyons. La paraula “maridar” que ens horroritza com una núvia a la fuga se’ns apareix clara i diàfana. Seguim amb el blanc de noirs reserva Monastrell-Xarel·lo. Bravo per les varietats autòctones! Té un daurat suau, al nas és un muffin d’avellanes i a la boca és verdós. Ens diuen de maridar amb unes castanyes i pugem a l’altar, obedients, esperant una combinació catòlica-apostòlica-romana. El tercer és una Malvasia i el quart serà un Trepat. Els tenen ben posats, els de Freixenet. Quatre caves i ni un de sol amb Macabeu, Xarel·lo i Parellada. Hi ha unes alternatives seductores, magnífiques i encomiables. La Malvasia és un reserva del 2011. És una varietat dolça, però amb olor de massapà i regust a postres de músic. Abans que donin l’ordre ja ens hem cruspit el panellet d’ametlles. S’abracen com un puzzle a la boca. Curiós que no acabin amb la Malvasia (som un país d’acabar amb dolç), sinó amb el Trepat. Un Brut del 2015 amb una de les varietats estol de la Conca de Barberà. La giragonsa final. Un rosat pàl·lid, emocionant, amb un gust lleugerament cítric, que combinem amb un moniato.

A la sortida llencem totes les nostres reserves al contenidor de tòpics. Freixenet és inesperat. Ofereix experiències d’alt nivell pels enoturistes més exigents. Se’n fan de diferents a cada estació de l’any. Però si us quedeu amb ganes de fer una immersió realment autèntica, sempre us podeu comprar una disfressa de Bombolla o de nen amb gorra. En venen per preu mòdic a la botiga.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *