El ‘making off’ de la Guia de Vins 2018

“Som la CUP del vi”

Fa deu anys Jordi Alcover i Sílvia Naranjo van decidir fer una guia de vins genuïnament catalana. Un producte propi com tenen tants altres països del món: La Guía Peñín a Espanya, la Wine Advocate de Robert Parker als Estats Units, o la Gilbert & Gaillard a França. La seva feina ha sigut gegant. Avui són referent de viticultors, productors, enòlegs, sumillers, restauradors, prescriptors, blogaires i aficionats al vi. Són tant estimats com odiats. Les seves opinions han sacsejat el món del vi a Catalunya. La Guia no la van idear per agradar, sinó per dir la veritat sobre el que pensaven. Abans de posar l’accent en les seves propostes, valdria la pena situar on eren Alcover i Naranjo fa deu anys. El ‘making off’ de la Guia de Vins de Catalunya és una novel·la.

Faltant al respecte, la Sílvia Naranjo i el Jordi Alcover són dos bojos. Segurament els han dit coses pitjors, com “talibans” o “radicals”. No cal conèixe’ls per entendre que a base d’òsties se’ls ha endurit la pell com un armadillo. Els dos tenen les idees molt clares: les varietats foranes mai s’adaptaran igual que les autòctones i qualsevol manipulació del vi que sobrepassi la definició de “suc de raïm fermentat” es pot considerar “una recepta”. Ni Cabernets ni barriques elaboraran vins majestuosos. Per alguns són visionaris. Per altres, uns arrencaceps. Cada vegada hi ha més pagesos que empelten Garnatxa on hi havia hagut Chardonnay. És fàcil entendre que aquestes idees han generat un debat encès en el petit-gran món del vi.

Guia de Vins, Cossetània, El Punt/Avui, Jordi Alcover, Sílvia Naranjo

Sílvia Naranjo i Jordi Alcover

L’Alcover té cara de nen i mans d’home. La Naranjo té ulleres de nena i somriure de mama. Però qui són? Són dos veïns del carrer Buenos Aires de Barcelona. Ella, enamorada del periodisme, va acabar fent d’encarregada de botiga de moda. Ell, historiador, va treballar durant anys fent de bus, i va acabar obrint un local al barri. Allà es van retrobar. Al restaurant ‘Formentor’, entre Urgell i Buenos Aires, especialitzat en ‘platillos’ i vins a copes. És curiós que dos dels prescriptors més influents del món del vi a casa nostra no fossin sumillers o viticultors. Fossin restauradors. Ara tots els títols i màsters en enologia que tenen no els treuen aquest doctorat: s’han fet a si mateixos.

Guia de Vins, Cossetània, El Punt/Avui, Jordi Alcover, Sílvia Naranjo

L’antic restaurant ‘Formentor’. Contigo empezó todo

L’Alcover i la Naranjo també són dos gats vells. Això vol dir que abans han sigut gats escaldats. Després de fer uns quants suplements de vins per La Vanguardia, el 2008 es van llençar en duet sincronitzat de trampolí amb doble mortal i tirabuixó i van editar la primera Guia de Vins de Catalunya (marca registrada). El resum d’aquests 10 anys és la tornada d’una cançó d’Els Pets: “la vida és bonica, però de vegades complicada”.

Guia de Vins, Cossetània, El Punt/Avui, Jordi Alcover, Sílvia Naranjo

L’edició del 2017 i altres llibres dels autors

La primera edició la van publicar amb El Periódico, però no es van entendre amb la distribució. Després de la segona edició i a punt de publicar la tercera, l’editorial els comunica que els deixa tirats “per les pressions”. I acaben trobant-ne una altra. A mig fer la cinquena, els conviden a marxar de l’Escola d’Espiells (Sant Sadurní d’Anoia), on hi tenien la base, i han de buscar-se la vida en un altre lloc. Totes les guies donen per escriure una altra novel·la de Dan Brown: conspiracions, governs a l’ombra, directors generals que es posen de cul… La Guia porta 1o anys llegint la cartilla al sector. Són bons trepitjant ulls de poll. Són la definició més combativa de la professió: “periodisme és allò que algú no vol que publiquis. La resta és propaganda”.

Naranjo envoltada de caixes amb les mostres de vins i Alcover al pupitre de tastos de la UAB.

Ara publiquen amb Cossetània i cada dia a El Punt/Avui. Preparen una web. Han comptat amb col·laboradors, com Joan Nebot o Jordi Abellan. Han intentat viure sense publicitat però han hagut d’empassar-se-la a contracor. I dilluns, 13 de novembre, presenten la Guia de Vins del 2018. Hi haurà 90 cellers, amb 150 referències, que han obtingut una nota superior al 9,50. A la cua s’han quedat  grans marques. Se siente. No han vingut aquí per fer amics, si de cas per ser sincers. Els Premis garanteixen dues coses: honestedat brutal i controvèrsia.  “Ningú ens va demanar que vinguéssim i en 10 anys segur que hi ha gent que no pensava que arribaríem fins aquí”, sentencia l’Alcover.

Guia de Vins, Cossetània, El Punt/Avui, Jordi Alcover, Sílvia Naranjo

Alcover i Naranjo ja treballen en la Guia del 2019

La Guia s’ha aixecat amb una sabata i una espardenya i encara treballen així. Els proposem de quedar a la seva base d’operacions i ens citen a l’hotel de la UAB. Bé, el Centre de Convencions de Bellaterra: un complex hoteler amb aules universitàries. Al pis de dalt, en un passadís de la perestroika, hi ha la sala de tastos dels estudiants. Una aula amb una vintena de piques amb pupitre on encaixonen el portàtil i van fent els tasts a cegues. De 40 ampolles seguides! Vegeu el vídeo.

Funcionen com a siamesos. Serveixen, observen, ensumen, tasten, borbollegen. Fan glops d’oreneta. Però sorollosos, sobretot en Jordi. No queda papil·la que no s’impregni de líquid. Després seleccionen entre 15 descriptors diferents com “animal”, “elegant”, “especiat”, “de guarda”. És un tast ideològic? Sí. “Creïem en el vi català té potencial per estar entre els millors del món”. Puntuen de manera científica i nítida, però en base a les seves idees. N’hi ha que hi estaran d’acord i altres que gens. Però, per què hi ha gent que els voldria muts? “Si fòssim un partit polític seríem la CUP”, rebla l’Alcover. La Naranjo riu. Són revolucionaris. Com que combaten determinats dogmes, veuen el futur de cara.

Guia de Vins, Cossetània, El Punt/Avui, Jordi Alcover, Sílvia Naranjo

Són el Ying i el Yang. Ell és capaç de lluitar com un minotaure contra les injustícies. I ella sap plorar amb la dignitat dels que tenen raó. Ell porta ulleres grogues i Nike vermelles. Ella, un mocador conjuntat amb la caçadora. Són com un ou i una castanya. Però pensen igual. Tenen una feina ingrata però ells pensen… algú l’ha de fer! La meïtat dels ceps plantats al país tenen varietats que donaran vins que ells creuen inadaptats. Qui farà endreça? Hi ha un univers per capgirar. Són folls aquests de la Guia de Vins de Catalunya! La gent amb idees noves són bojos… Fins que les idees triomfen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.