Visita a Mas Foraster (Conca de Barberà)

Josep Foraster, Conca de Barberà, Enoturisme, Trepat
Domesticar l’al·luvió

Els Foraster són una família de viticultors. Al 1998 es van decidir a embotellar els seus vins i a vendre’ls arreu. Però els va sorpendre la tragèdia. De vegades, en els pitjors moments és on surten els valents. Aquesta també és una història de coratge. Avui en dia fan uns dels vins més ben considerats de la Conca de Barberà. Mas Foraster, envoltat de vinyes, té un terreny cisellat per les restes de rius, rieres i barrancs sedimentats per la Serra de Prades. S’anomena al·luvió. És una terra pobre, difícil de cultivar, on el Trepat i altres varietats de raïm produeixen fruits extraordinaris i únics. Cal aprendre a amansir l’al·luvió, el Trepat i les desgràcies. El resultat són vins singulars i una font d’inspiració.

 

Si voleu veure com és la visita a terra de Trepat’s lovers, aquí teniu el video

 

Lloc

Montblanc és una de les ciutats més boniques del país. Els murs impecables l’han mantingut senyorial, antiga i autèntica. Un passeig pel casc antic us transporta a una altra època. Són medievals a mitja jornada. Potser de dilluns a divendres dissimulen i compren al super. Però els caps de setmana surt de l’armari una ciutat de justes i torneigs, de cavallers i princeses, de baluards i merlets i sembla que tothom consumeixi a les fires. Els montblanquins han conservat aquest tresor amb paciència, a força d’apedaçar les cases velles, d’estintolar les torres i mantenir una unitat arquitectònica, que no haurà estat fàcil. L’esglèsia de Santa Maria sembla una catedral. El Pla de Santa Bàrbara s’eleva per sobre de les cases com un paladar de sorra. La ciutat ha lluitat per continuar sent i la victòria és Montblanc.

Però el creixement és inevitable i les costures dels murs han motivat que la ciutat s’estirés per allà on podia: foramuralla. Fa anys, Mas Foraster quedava enllà de Montblanc, apartadet, rodejat de vinyes. Però avui s’hi arriba travessant un barri de casetes adossades. És una sorpresa al final d’un carrer, on potser us esperaríeu trobar un pavelló poliesportiu o el cementiri. El celler de Josep Foraster és un reducte del Montblanc rural, protegit per un mur de 16 hectàrees de vinyes, arrecerat per la Serra de Prades. La casa conserva l’estructura de masia: als antics estables ara s’hi han entaforat tines i botes. A l’entrada de la casa de pagès ara hi ha un museu. Encara hi ha una torreta amb un penell amb un gall que gira en funció de l’oratge.

Visita

Mas Foraster presumeix d’esmorzars de forquilla. Una de les opcions preferides per l’enoturista és començar la visita amb un plat de pa amb tomàquet i oli de Josep Forestar, embotits de la zona i un parell de copes de vi: una de blanc i una de negre. Això és magnífic! Si veniu de lluny, només amb el record d’un cafè amb llet escadusser, arribar a Mas Foraster és similar a llençar un bistec als lleons: calma la gana i amanseix les feres. Havent tastat els vins, feu la visita amb un altre compàs. Més tranquils i més integrats. Aquests esmorzars se serveixen a la part de dalt del Mas, en unes golfes amb vistes al pati, decorades amb senzillesa. Prova que els embotits són frescos és que el dia que arribem (un dilluns) ja no en queden del cap de setmana i per això no hi hem posat fotos. Serveixen llangonissa, fuet, botifarra blanca i negra, olives i fruits secs.

La visita continua a les vinyes. La meitat dels ceps estan a l’altra banda de Montblanc, passats el Francolí i l’Anguera. A tocar del Mas, també les vies fluvials marquen el terreny. La vinya està dividida pel barranc de la Pasquala i el terreny és al·luvió: una manta de sediments sense consolidar que s’han anat dipositant amb el pas del temps. És una terra calcària, amb més pedra i pissarra. Al celler fan tota la viticultura ecològica. En aquesta banda hi ha plantats ceps de més de 60 anys: Macabeu, Garnatxa, Cabernet Sauvignon, Sirah i Trepat. El Trepat és el raïm autòcton recuperat de la Conca, que en Ricard Sebastià, el propietari, llueix amb orgull en una samarreta.

En Ricard hauria hagut de ser advocat. Ara fa alguns dels millors vins de la Conca. Però arribar fins aquí no ha estat fàcil. El 1998 Josep Foraster (fill) li proposa al pare que deixin de vendre raïm a d’altres finques per elaborar el seu propi vi. En Josep fa la verema, però mor de leucèmia abans de veure embotellada la primera anyada. La seva germana i actual copropietària agafa les regnes del negoci: col·loca les ampolles de vi entre amics, coneguts i restauradors, que li reconeixen la feina ben feta. Avui porta el negoci mentre cuida dels nets. Però en el seu moment va haver de fer realitat el somni del germà, sense que el món del vi li hagués cridat especialment l’atenció. Tot això agafa un jove Ricard a punt de començar Dret. Estudia la majoria de cursos, però estiu rere estiu es va quedant atrapat per la verema, la vinya i el vi. Avui ha refinat els vins fins al punt que són admirats i ben puntuats per les guies més exigents.    

Tast

De tornada al celler, podeu fer una ullada a les sales de tines. Els avis hi havien tingut bestiar i amb el pas dels anys s’han anat modernitzant. Avui és dia de trasvassar vi dels tancs a les premses. L’estampa de canonades plenes de suc i polpa és sorprenent pel visitant que no hi està avesat. El vi surt de la canonada amb textura de carn picada i entra a la premsa perquè hi separin la brisa. Hi ha un puzzle de canonades, empelts i bombes. Tastem el most de les aixetes, que serà el vi del futur. I ens quedem enamorats del blanc Macabeu que prové de les vinyes que acabem de visitar. Parem especial atenció en com fan el Trepat. Darrerament han començat a experimentar a guardar-lo en ous de ciment, menys compromesos que la fusta. El Trepat és un raïm difícil de domesticar, salvatge, autèntic i amb un gust particular.

El tast el fareu en una sala rústica, al costat del vestíbul-museu de la casa. Seureu en una gran taula de fusta amb bancs. Comencem amb el Blanc Selecció, que té 50% Garnatxa, 40% Macabeu i 10% Chardonnay. És esplèndid el seu pas en bota, set mesos, per donar-li aromes torrats i sabors equilibrats que combinen amb el verd natural de les varietats. Després passem amb Trepat, el vi més apreciat de la casa. El seu color esblaïmat, gairebé rosat, enganya. A la boca us deixa una explosió delicada, una esgarrapada suau de fruita i espècies. Ja us posaríeu la samarreta d’en Ricard (de Trepat’s lovers) si no fos que arriba el nou vi de la casa: el Julieta. Un Trepat que aviat estarà a la venda i que tastem amb gran interès. És rodoníssim, molt net i suau, golós, melós, amb un puntet més dolcenc i subliminal. Probablement els efectes de l’ou de formigó, però de ben segur que hi ha una batalla al darrera.

Les batalles dels avis, dels pares, dels germans seran les batalles dels nostres fills. A Montblanc lluiten per mantenir el casc antic. A Mas Foraster per domar el Trepat i l’al·luvió. El sediment que, durant centenars, milers d’anys, ha anat cobrint les pedres per construir-hi una manta de terra cultivable. Una segona oportunitat allà on hi havia roca. Una allau (literal) de sorra, pedra i nutrients. En alguns llocs de l’Àfrica, de l’al·luvió en treuen or i diamants. Sigui quin sigui el futur de la comarca dependrà de la capacitat dels joves per no oblidar aquesta herència dels pares: somnia i lluita.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *