Visita a Vinyes Domènech (Montsant)

Vinyes Domenech, Montsant, Capçanes, Enoturisme

El Petit Príncep es va comprar una vinya

El Montsant és vi i paisatge. La corona de 17 municipis que abracen la part central del vell Priorat fa temps que escurça distàncies amb el seu germà. Probablement, la D.O. assoleixi la majoria d’edat el 2019 ple de reconeixements. A nivell nacional, la prestigiosa Guia de Vins de Catalunya ha subratllat el caràcter “avantguardista” dels seus vins. A nivell internacional, la Guía Peñín ha puntuat 25 vins per sobre dels 90 punts, i la Llista Parker fa temps que aplaudeix la feina dels cellers. L’enoturisme també viu un formigeig constant. El 2019, la UNESCO decidirà si nomena el paisatge del Priorat-Montsant-Siurana Patrimoni Mundial de la Humanitat. En aquest despertar adolescent hi ha un celler fundat el 2002 que parla amb veu propia: Vinyes Domènech. Des d’una cantonada de Capçanes, en un sublim amfiteatre de vinyes, s’alça un celler que encaixa amb el paisatge únic i la producció de vins màgics. El seu ‘Teixar’, el primer vi de finca de la D.O. Montsant, atrau cada any milers de curiosos. Ara es replantegen l’oferta enoturística. Volen reiventar-se amb experiències úniques que treguin tot el partit a la zona: vi i paisatge.

Lloc

És una sort que sigui difícil arribar a Vinyes Domènech. El trajecte de Capçanes al celler és un túnel de rentat per a metropolitans. A mesura que aneu endinsat-vos a la serra de Llaberia, seguint els (escassos) cartells que us menen a la finca, anireu oblidant el trànsit, les ciutats i el soroll. És una carretereta estreta, però ben transitable, rodejada d’ametllers, oliveres i ceps. Des del cotxe les preocupacions mundanals es van quedant enganxades a les branques. Així, quan aparqueu a l’entrada de la finca de Vinyes Domènech, un racó entre la Serra de Llaberia i el Montalt, serà complicat que no se us escapi un “wooow”.

El celler està integrat en el paisatge, sense fer gaire nosa. L’edifici principal està construït aprofitant els topants de la serra, acotxat amb vistes al barranc de la vall. A la part alta hi ha un mirador, que és també la casa provisional dels propietaris, des d’on s’interpreta el paisatge. Hi ha més boscos que vinyes. Hi ha costers, sols d’argila, terres calcàries. Cada cantonada és un espai diferenciat. Des del cim, el garbí us porta la frescor del Mediterrani, a 12 quilòmetres en línia recta. És des d’aquesta geografia, un aïllant vegetal de tota la civilització de ciment i ferro, que pogueu entendre la filosofia de Vinyes Domènech.

Visita

Com que Joan Ignasi Domènech, el cofundador del celler, deu haver explicat la història centenars, milers de vegades, cada cop la fa més preciosa. Vet aquí una família de Barcelona que mai havia fet vi, originària de Falset, que van venir al Montsant per una celebració familiar. En una excursió per recordar els llocs on el pare jugava de menut es van trobar amb aquestes vinyes. Va ser el primer “Woooow”. ¿Us imagineu que les poguéssim comprar i fer el nostre propi vi?, va demanar el pare als seus fills. I li van dir que sí. Era l’any 2002. El pare explica sovint aquesta història, fins al punt que si el trobeu a Barcelona, Madrid o Nova York us pot ensenyar una foto que sempre porta al mòbil del paisatge. Vosaltres també direu “Woooow”.

Però al Montsant tot és més autèntic, més potent, sense filtres. Fins i tot el mateix Joan Ignasi Domènech es transforma en un viticultor inquiet, que salta pels marges, com un Petit Príncep i s’erigeix en un deixeble de Charles Darwin. Cal escoltar el seu discurs assajat per entendre el seu vi. “Per què no es reconeix la intel·ligència del regne vegetal?”, es pregunta. El bosc, la vinya, la coberta, les herbes del camí… Arrenca una planta, la mastega i ens la dóna a tastar. És amarga, picant. Diu que la posaria a l’amanida. Després ens assenyala les abelles: no són animals, és la logística que treballa perquè les plantes transportin el pol·len. “Per què les plantes no tenen el seu propi Estatut?”. És un proto-ecòleg avançat al seu temps. És l’home que xiuxuejava a les vinyes.

 

I com són aquests ceps? Unes estovalles de vinya variada: des de la terra vermella de la garnatxa peluda de 90 anys s’on s’extreu el ‘Teixar’, fins  a la sorra de canyella, més calcària, d’on surten el ‘Rita’ o el ‘Bancal del Bosc’. Les set hectàrees que envolten el celler són un homenatge a la garnatxa i la carinyena, que ho domina tot, explica l’enòleg Andreu Fernàndez. Hi ha ceps de Merlot empeltats amb Garnatxa Blanca perquè se segueixen els costums ancestrals dels monjos d’Scala Dei. Ho anireu veient al llarg de la visita, que es fa a mida del grup, segons ens comenta la Marcena, responsable d’enoturisme.

Tast

La normalitat és força anormal a Vinyes Domènech. Durant la visita coincidim amb un grup d’hotelers suecs que venen a conèixer el celler. La família Domènech fa equil·libris per atendre’ls a ells i a nosaltres, fins al punt que ens conviden a dinar amb els escandinaus. Són educats, generosos, diplomàtics i amfitrions com pocs. El tast s’acaba convertint en un dinar pantagruèl·lic.

En una visita normal tastareu el meravellós ‘Bancal del Bosc’ blanc. Una Garnatxa blanca d’olor afruïtada i poderós. A la boca, però, és suau, subtil, elegant i persistent. Us ofereixen fruits secs. Però gràcies a la delegació nòrdica ho combinen amb uns formatges excel·lents, que ben aviat estaran disponibles per a la visita. A continuació tastem el Bancal del Bosc negre. Té pebre i sucre. A mesura que aneu tastant, reconeixereu en els vins de Domènech aquest amor per les plantes, aquesta continuïtat per les espècies. Ben aviat també donaran a tastar una selecció de flors a suggerència de la cuinera Iolanda Bustos. Al final ens tenen reservat un Furvus negre. Si feu el tast a la part de fora, en una terrassa de fusta que dóna al barranc, aixequeu la vista. Des del cub de vidre de la part interior (si hi aneu quan faci fred) el paisatge també és espectacular. Cal visitar-los per compendre’ls. La natura conversa amb el viticultor. El llenguatge són aquests vins estranys que enamoren els crítics d’arreu del món.

Ens acabem quedant al cafè. Els suecs han de visitar un altre celler a la tarda. Marxem amb el gust a la boca del Teixar 2008, que hem pogut tastar pels d’Estocolm. És un espectacle. Té color de cirera fosca. Fa olor d’espècies i fum. A la boca és un huracà subtil. Té gairebé 10 anys i és un paradigma de frescor. Cada glop és una vida. Hi ha terra, fruita, pebre. Hi ha amor i hi ha dolor. Hi ha una part del paisatge que hem conegut. És un jove de 90 anys que parla com un infant. I enmig de tot aquest caos controlat s’asseu a la terrassa, amb la copa a la mà, Joan Ignasi Domènech. Porta escrit al somriure la sensació de feina feta. Té la mirada infantil, com si el Petit Princep d’Antoine de Saint-Exupéry s’hagués comprat una vinya. El seu asteriode particular. La seva rosa és un cep. Només nen i cep, mentre gira tota la resta de l’univers.

 

Us deixem el vídeo de la nostra visita

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *