El dret a decidir guanya la por al boicot

Canviar la bota pel “vota!”

Fa una setmana un centenar de cellers catalans van alçar la veu per defensar el referèndum com la única eina política que podria permetre a un poble decidir el seu futur. Entre ells, no hi havia cap dels grans productors del país. Els elaboradors petits i mitjans han recorregut un llarg camí per arribar fins aquí: opinar sense por. Sense posicionar-se a favor de cap de les opcions, els cellers van deixar clar que respecten el dret a decidir. Fa tretze anys hauria estat impensable per les amenaces de boicot als productes catalans, que es venen repetint de manera cíclica, atiades pels mateixos sectors. Ara, però, alguna cosa ha canviat. Ho analitzem en aquest article.

A finals de novembre de 2004 Josep Lluís Carod-Rovira estava molt enfadat. Feia pocs dies que Catalunya havia perdut l’oportunitat de convertir l’hoquei patins en la primera selecció internacional pròpia. La Federació Internacional d’Hoquei Patins (FIRS), una entitat privada, va rebutjar incloure-la en una tensa reunió a la ciutat nord-americana de Fresno. Havien arribat molt lluny: competir al Mundial B. Però no van passar d’aquí. Les pressions de la Real Federación Española de Hockey (formada per majoria d’equips catalans) van tallar de socarrel una vella aspiració catalana: tenir seleccions pròpies, com Escòcia o les llles Feroe. Allò va emprenyar molta gent. Entre ells el president d’ERC, que va aprofitar un acte polític republicà per denunciar les pressiones de les institucions espanyoles per barrar el pas a les demandes de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes. I sobre el suport del govern català a la candidatura dels Jocs Olímpics 2012 de Madrid va dir: “qui és incapaç d’articular adequadament el reconeixement de l’esport a l’interior del seu Estat està absolutament incapacitat per organitzar l’any 2012 uns JJ.OO. a la seva capital”.

Dret a decidir, Referèndum, Cellers, Democràcia, Boicot, Cava

Informació apareguda al Diari AS el 27 de novembre de 2004

Allò es va interpretar com un boicot (vegeu imatge). Alguns sectors van impulsar un contraboicot incitant a no comprar cava català. Un cavista (que no es va arribar mai a identificar públicament) va assegurar que havia perdut una venda de 80.000 ampolles per culpa de les paraules de Carod-Rovira. 

Informació apareguda al diari ABC

Les dades del boicot al cava es van notar en les vendes del 2005. Segons dades del Consell Regulador del Cava, les vendes a Espanya van caure un 6,6%. En ampolles es va passar de 100.000 ampolles a 93.000. L’any següent es van recuperar (fins i tot van augmentar dos punts). Pêrò ja era massa tard. Cada any (l’Estatut, les manifestacions independentistes, qualsevol assumpte polític) feia baixar le vendes de cava, que es disparava en mercats internacionals.

Dret a decidir, Referèndum, Cellers, Democràcia, Boicot, Cava

Estadística apareguda al portal Libertad Digital

Comptat i debatut la culpa va ser de Carod-Rovira (que va demanar disculpes) i el premi se’l van endur els cellers no catalans que van penjar cartells de “cava no catalán” als seus aparadors. Una imatge presa (presumptament) en un supermercat de Palma de Mallorca es va fer viral. Té mèrit abans de twitter.

Imatge presumptament feta en un supermercat de les Balears el 2004 (no contrastada, la posem a manera d’exemple d’allò de la crispació)

Val la pena tornar 13 enrere anys per entendre què va passar divendres, 29 de setembre de 2017. Un centenar de cellers (dels més de 700 que hi ha a Catalunya) van signar un manifest favorable al dret a decidir. Un sector apallissat pels boicots i maltractat per cellers de fora de Catalunya que han promogut o s’han posat de perfil davant de les amenaces al mercat català han fet un pas endavant, inequívoc per defensar el referèndum com “l’única forma democràtica que resta per dirimir si la societat catalana desitja esdevenir un estat propi i independent o seguir com fins ara dins de l’estat espanyol”. Mentre tot això passava, centenars de pagesos arreu del territori es van concentrar amb els tractors per reclamar el dret a decidir. La imatge no és gratuïta. Els pagesos estan acostumats a defensar el territori, el paisatge i la terra, però feia anys que no es veia aquesta força.

Informació apareguda a la BBC anglesa, amb vídeo.

Després va venir la brutal repressió policial i els missatges sobre el dret a decidir van quedar en una proclama sobre el respecte als drets humans. Però abans de tot això, i amb tretze anys d’efectes econòmics, un centenar de cellers es van posicionar. Vist ara, en perspectiva, i deixant de banda el tema principal d’aquest article valdria la pena estudiar més atentament els efectes reals del boicot al cava català. Fins fa uns anys encara es publicaven informacions relacionades.

Informació apareguda el 2014 a Infomercado, un portal relacionat amb Libertad Digital

De vegades, sembla que els efectes del boicot al cava s’hagin estirat en els últims anys per justificar unes determinades idees polítiques en detriment d’altres. Pràcticament sempre ha estat un celler i una persona, Freixenet i Josep Lluís Bonet, qui n’ha parlat en cada entrevista que li han fet des de mitjans de fora de Catalunya, potser menys coneixedors de la realitat territorial del Penedès. Aquest efecte s’ha notat fins fa pocs dies. És legítim pensar que el boicot pràcticament ha trasvassat d’una banda de l’Ebre a l’altra.

 Entrevista publicada a OK Diario l’endemà del referèndum de l’1-O

En paral·lel, un altre dels grans productors de cava, Codorníu, ha hagut de fer mans i mànigues per evitar el boicot als seus productes després que es vinculés que un dels familiars dels propietaris, Raventós, a un negoci d’impremta que va ser intervingut per la Guàrdia Civil.

Informació apareguda al diari ARA

Després de setmanes de registres a mitjans de comunicació, impremtes, empreses de repartiment i segrestos de publicacions a favor de votar a Correus… Després de setmanes en què el sector del ‘no’ ha exposat lliurement la seva opinió i per contra s’ha qualificat la contrària de radical, il·legal i antidemocràtica…. Després d’anys d’amenaces reals al cava i d’interessos per continuar atiant el fantasma del boicot… Un centenar de cellers ha signat un manifest.

Convé recordar que la petició és a favor d’escoltar la ciutadania (no els seus clients) com a “subjecte sobirà” per decidir el futur. Convé recordar que cap celler es va desmarcar a favor de la independència o de la dependència. Convé recordar que una vintena de cellers més van signar el manifest, però no van autoritzar a fer-ho públicament. La por dels possibles efectes econòmics és massa allargada. En conclusió, s’ha notat una evolució significativa: un centenar de cellers han volgut (i pogut) defensar un dret. Una vintena s’ha estimat més fer-ho de manera anònima.

El sector del cava, qui durant onze anys va tenir més altaveus i va pregonar més els efectes del boicot, ha dit aquesta setmana que no ha notat res. El president de la Confraria del Cava de Sant Sadurní, Antoni de la Rosa Torelló ha assegurat que “actualment no hi cap relació entre la situació política i les vendes del cava. Tot està en ordre. Com a mínim, de moment”.

Retornar al 2004, quan Carod-Rovira va queixar-se de les injerències de la diplomàcia espanyola per interferir en la decisió de la FIRS, o el 2006, quan el Congrés va retallar un Estatut votat per una àmplia majoria de catalans, ajuda a contextualitzar el segrest econòmic que ha pogut patir el sector només per un costat de la balança.

Informació apareguda a El Periódico d’Extremadura

Ara 100 cellers poden (i volen) fer un pas endavant per parlar de drets humans. Abans s’havien d’amagar en l’anonimat. Què ha canviat ara? Per què un centenar de cellers han signat obertament el manifest?Probablement perquè els cellers catalans han après a vendre fora d’Espanya. La capacitat exportadora s’ha multiplicat. Segons Prodeca, dues de cada tres ampolles que s’elaboren a Catalunya ja es destinen a l’exportació. Això inclou Espanya?

La gran diferència es nota en els cellers mitjans i petits. En els últims anys han fet un esforç enorme per fer vi bo i vendre’l a l’estranger. Missions internacionals, viatges intercontinentals, tastos, exportacions, visitants del món que venen als cellers,… i tot això, per què? Només per vendre més ampolles? En part, sí. Però des d’un punt de vista estrictament comercial, alguns cellers s’han guanyat el seu dret a parlar lliurement. A vendre el vi perquè és de qualitat, no perquè és d’un lloc determinat. Tots els boicots són negligents. Era absurd menysprear el xampany perquè era francés i és ridícul comprar cava d’Extremadura per no tastar-ne d’elaborat al Penedès. Qui estima el seu producte, potser preferirà veure’l en mans de qui li compra perquè li agrada. No perquè li perdonin la vida. No perquè el glop de vi se’ls faci ranci per la seva manera de pensar. Són uns altres els rancis. I ja fa molt de temps que en aquest país els hauríem d’haver deixat passar, com l’aigua estancada. La gent de la “bota” són ara els del “vota!”. I això el 2004 no passava…

En paral·lel publiquem el llistat de signants del “Manifest del vi 2017”.  En alguns casos, hem publicat ressenyes de cellers, o de vins, que podreu trobar al cercador de la nostra pàgina.

DO Penedès

• Albet i Noya S. L.
• Alemany i Corrió
• Bonans
• Cal Lluïsot
• Can Morral del Molí
• Can Suriol
• Carol i Vallès
• Colet Viticultors S. L.
• Jaume Giró i Giró
• Celler Can Vich
• Casa Ametller
• Can Descregut
• Eudald Massana Noya
• Fèlix Massana Ràfols
• Ferré i Catasús S. L.
• Grapissó
• Llopart – Güell S. L.
• Loxarel Masia Can Mayols S. L.
• Mas Candí
• Mas Comtal
• Muscàndia
• Parató
• Terra de Marca
• Ton Riambau
• Torrens Moliner S. L.
• U mes u fan tres S. L.
• Huguet de can Feixas
• Caves Bolet
• Enric Soler
• Vins El Cep

DOQ Priorat

• Vall Llach S. L.
• Celler Cecilio, SL
• Celler de l’Encastell
• En Números Vermells
• Mas Igneus
• Meritxell Pallejà, SLU
• Àlvarez Duran Priorat, SLU
• Burgos-Porta
• Celler Aixalà Alcait
• Celler Cesca Vicent, SA
• Sabaté i Mur Vinaters
• Celler Mas d’en Blei
• Celler Cims de Porrera SL
• Buil and Giné
• Celler Sant Genís i Vaqué
• Celler de l’Abadia

DO Montsant

• Cal Bessó- Encastell, SL
• Celler La Placeta
• Celler Vermunver
• El vi dels 20, SLU
• Ronadelles, SL
• Celler Pascona
• Acústic Celler
• Celler AiBar
• Coca i Fitó, SL
• Celler Sant Rafel
• Vins de Mas Sersal, SL

DO Empordà

• Mas Estela
• Celler Mas Romeu
• Vins de Colera
• Celler Mas Lluna
• Celler Pere Guardiola
• Cellers d’En Guilla
• Vinyes d’Oliverdots
• Celler Arché Pagés
• Vinyes dels Aspres
• La Vinyeta
• Espelt Viticultors

DO Terra Alta

• Altavins Viticultors S. L.
• Mariol S. L.
• Xavier Clua Coma
• Celler Josep Vicens
• Herencia Altés
• Pagos de Híbera
• Andreu Roca Vaqué
• Bernaví
• Jordi Miró Diego

DO Pla de Bages

• Celler Cooperativa d’Artés

DO Costers del Segre

• Antoni Giribet
• Mas de Móra, SL
• Batlliu de Sort

DO Conca de Barberà

• Cellers Roset SL

DO Tarragona

• Mas Vicenç

DO Alella

• Alta Alella
• Joaquim Batlle

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *