Visita al celler Raimat (Costers del Segre)

Raimat, Costers del Segre, Enoturisme, Lleida
La vinya de l’eterna joventut

Raimat és tan gran que costa definir. D’entrada, són 2.000 hectàrees de vinya: l’extensió unida més gran del sud d’Europa d’un sol propietari, el grup Codorníu-Raventós. De fet, la Denominació d’Origen Costers del Segre es va crear per la seva força. Són un dels majors productors de vins de Catalunya. Les ampolles es troben fàcilment en prestatges de Lleida a Estocolm. Raimat és prou enorme com per tenir un poble amb qui comparteix nom (el municipi s’escriu amb dièresi), una colònia agrícola fundada el 1914. Però que sigui gegantí no significa que no posin molt d’amor en els detalls. Això és el que s’esforcen a explicar en la visita. Tot i així, aquesta no és la major sorpresa. Hi ha una voluntat fascinant de crear elixirs d’eternitat.

Lloc

A Raïmat, l’aigua del canal brolla alegre, desinhibida. La plana de Lleida és un miracle d’enginyeria. Per explicar la importància de l’aigua canalitzada hauríeu de comparar-ho amb Els Monegres, una zona semiàrida. Així seria la plana sense transfusions. La zona de Raïmat i Sucs, amb 56 partides més, constitueix ara l’Horta de Lleida: un dels principals productors de fruita del país. Fa només un segle era un desert. El celler de Raimat és un símbol a la resistència. Arribar-hi és fàcil. Té sortida pròpia des de l’autovia A-22, a 20 minuts de Lleida. Si teniu sort, els tractors alentiran la marxa fins al celler i podreu observar els milers, milions, de ceps arrenglerats a costat i costat. Tot i així no podreu apamar mai la dimensió real de les seves vinyes. Us caldria el Google Earth. És gegantí.

A l’entrada hi ha una garita. Seguiu amb cotxe fins a l’aparcament, pujant a mà esquerra. Compartireu plaça d’estacionament amb els remolcs numerats de Raimat, si és dia de verema. Escales amunt, travessant un llac artificial, arribareu a l’edifici modern, on podreu fer el check-in. Abans potser us sentiu cridats a fer-vos una foto. L’entrada del celler recorda un temple grec però amb parets de miralls. Afortunadament els guies tenen clar que el principal valor del celler es troba fora i de seguida us encaminen a les vinyes.

Visita

El cotxe és imprescindible (seria bo que no l’haguéssiu rentat abans). Travessareu el municipi de Raïmat (amb dièresi), que té carrers amb nom de raïm: avanceu pel carrer Tempranillo, gireu pel Chardonnay i agafeu el Parellada. La guia condueix un tot terreny “Raimat Size”, semblant a una tanqueta, que remunta com el Cremallera les carenes que s’eleven sobre de les vinyes. Des d’aquests turons estant la vista és un regal. Hi ha 16 llacs que abasteixen d’aigua els ceps. Els estius especialment calorosos i les nits fredes fan que Raimat sigui el primer celler del continent a veremar. El 2017 van començar el dilluns 31 de juliol. Ho fan a les nits, amb frontals. Amb aquesta vista pensaríeu que tot és uniforme i mecànic. Però els enòlegs disseccionen cada pany de terra i el tracten diferent. És un univers de microvinyes i a cadascuna li apliquen una ració calculada d’aigua, sol, nutrients i atenció.

Durant la verema Raimat ofereix una modalitat de visita molt recomanable. Escullen una vinya, hi planten una taula amb estovalles de quadres que us traslladaran mentalment a la Toscana i us animen a tastar raïm del cep mentre beveu el vi que surt d’aquella vinya. El contrast és sorprenent. Els secrets de la vinya explicats per una enòloga i amb l’avantatge que si heu portat els nens la podeu escoltar amb atenció mentre ells corren segurs entre els ceps. Sentiu-vos Indiana Jones desengrunant la terra, calculant la sequera, imaginant com les arrels s’ensorren en terra, i com s’obtenen aquestes baies dolces i saboroses. Les explicacions de l’Elisabeth Figueras són clares i entenedores. Us fan sentir enòlegs per una estona. Tastant el gra, cal·librant la dolçor, la maduresa, la verdor de la pell.

Tast

I així, amb les dents tintades de most us asseieu a taula esperant els resultats a les ampolles. N’hi ha tres que us esperen, com soldats obedients, sobre les estovalles italianes. El tast és diferent a tots els que haureu fet fins ara, perquè mengeu raïm i tasteu vi. Comencem per l’estol del celler, l’arxiconegut Abadia, que porta Cavernet Sauvignon i Ull de Llebre. És afruitat, generós, ampli en boca. Us deixa fil·ligranes de fruita i un record verdós (ah, sí, ho hem comentat abans cruspint-nos el raïm) i té un punt cremós al final. Després tastem una novetat del celler, el Pirinenca, un negre rebel, elaborat també amb Ull de Llebre, que s’exporta directament als països escandinaus. Quina enveja dels suecs! És un vi propi d’IKEA. Fàcil d’amoblar la boca, verdós, estable pels 12 mesos de barrica i amb un pràctic tap de rosca. I finalment tastem el Molí, un negre sedós, musculat, amb vistes a la vinya d’on han sortit els efluvis que, fa tot just 24 mesos encara eren grans de raïm. Aquesta és una de les millors parts de visita. Encaixar les peces entre el cep i la copa.

Però el tast ens deixa moltes altres conclusions. A Raimat, els enòlegs no només són intèrprets de la natura i el paisatge: també escolten el mercat. Fan vins a la mesura del que la gent vol. Això és nou. A la majoria dels cellers l’enòleg escolta la vinya i tradueix els seus desitjos en ampolles de vi. A Raimat ho poden combinar amb el que demanin els compradors. En acabar el tast tornem al celler. Deixem enrere el castell de Raimat amb el desig que aviat s’incorpori a les visites. Ens imaginem una versió Joc de Trons a la lleidatana, fent un homenatge al (molt) vi que beuen els protagonistes de la sèrie. De les 2.000 hectàrees de vinya, 400 es dediquen a l’experimentació. Costa de creure fins que arribem al celler modernista, construït per Joan Rubió i Bellver, una de les catedrals del vi més solemnes del país. Però l’experimentació no és només un eslogan.

Al celler  hi ha una sala sencera dedicada a inventar. Ens deixen olorar les barriques, que bullen de fermentacions. La Judith Porté ens permet entrar fins a la cuina. A tocar del laboratori, una noia va desgranant a mà una caixa plena de raïm. A Raimat es prenen seriosament provar coses noves. Però l’entorn no els ho posa fàcil. Les instal·lacions són clàssiques: les voltes modernistes amaguen enoteques plenes de teranyines i d’ampolles de 100 anys. Hi ha una sala amb el Museu del Centenari que deixa empremta de la seva història. Son vintage i d’avantguarda.

Raimat va ser un celler fundat el 1914. I tot i així fan vins moderníssims. Separen blancs, rosats i els negres, i caves per intensitats. Com si fossin càpsules de cafè! Posen emoticones a les etiquetes: cos suau, mig o intens; per menjar amb carns, postres o amanides; a la boca serà potent o elegant. Parlen fàcil a la gent que compra vi sense estudiar enologia ni haver olorat mai un lichy. Tenen 100 anys però parlen al futur. Tots els seus vins tenen records de joventut. Definitivament, en aquests vinyes s’hi amaga el secret de l’eterna joventut. Abans de marxar, per si de cas, ens mengem una grapada d’Ull de llebre… i notem com ens hem rejovenit, com a mínim, quinze dies o tres setmanes.

 

Us hem resumit la visita en un video

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *