Visita al celler La Vinyeta (Empordà)

La Vinyeta, Empordà, Enoturisme, Mollet de Peralada
El somni d’una migdiada d’estiu 

“La Vinyeta va començar de zero el 2002”. Així comença l’explicació en Josep Serra, el propietari. La seva família no eren viticultors. A casa no hi tenien vinya. A l’Empordà tots els pagesos vells els tractaven de bojos. De fet, on ara hi ha el celler mai hi havia hagut vinya. 13 anys després, el celler és un dels més reputats de l’Empordà. El juliol del 2017 van guanyar el prestigiós Premi Nacional d’Enoturisme, que atorga la Generalitat.  Ens hi acostem atrets pels elogis i tastem una de les opcions més populars de l’oferta enoturística: el pícnic entre vinyes. És una de les experiències més recomanables que han passat per aquesta web. I això que van crear el seu primer vi l’any 2006!

Lloc

L’Ermita de Requesens acull cada any una processó que prega als Déus que bufi la tramuntana. A l’Empordà, el vent fa l’amor amb els ceps i afecta els vins i els viticultors. A La Vinyeta, situada entre el Massís de l’Albera i el Parc Natural del Cap de Creus, la tramuntana asseca la humitat del mar i dóna als vins color, aroma, grau i cos. Fa milers d’anys que bufa a la zona, però mai abans havia pentinat ceps. Els van plantar per primer cop el 2003. Llavors eren “bojos”. El 2015 van guanyar el Premi Jove Empresari de l’Alt Empordà.

La Vinyeta la van somniar en Josep Serra i la Marta Pedra. Però es va fer realitat el 2002 quan un pagès de tota la vida els va vendre una finca de quatre hectàrees. Una vinyeta. Des de llavors no han parat de créixer: comprant la finca d’El Senyorito (25 hectàrees), o arrendant terres que s’havien deixat. Ara és un celler pròsper, dels que l’etiqueta “petita” els queda petita i la mitjana, aviat. Un calendari a La Vinyeta és una provocació. Perquè els seus propietaris l’omplen de projectes, de somnis… de bogeries, que no ens hi cabrien pas en aquestes línies.

Visita

Com que arribem en plena verema l’aire està prenyat de sucre. Tot és dolç i golós. Passegem per les vinyes, colrades de raïm. Aviat els rengles de ceps els retallaran un grup d’ovelles. El somni més nou és obrir una formatgeria. La sostenibilitat no és una forma de vida al celler; és una fascinant obsessió. Ja ho anireu descobrint. Aquí s’aprofita tot. Si poguessin, embotellarien la tramuntana en eteris envasos.

Com que vora les vinyes hi ha un olivar antiquíssim, elaboren un oli d’argudell, dens, amb un regust picant i final amarg. Com que no sabien què fer dels pinyols del raïm han construït un corral (què dic un corral, és el Marina d’Or de les plomes) on 1500 gallines ponen ous amb marca pròpia. Com que tenen alzines fan taps. Com que tenen abelles fan mel. Com que hi ha vi que els sobra fan vinagre. Com que els pares d’en Josep són carnissers, tenen embotits. Com que… Tot a La Vinyeta s’aprofita. Però no és només això: sorprèn que tot el que tastem és excel·lent. I està ben dissenyat. El germà d’en Josep és un geni del grafisme.

La finca està tan cuidada que hi fan casaments i tastos a la llum de la lluna. Hi passegem com qui bada per un hotel amb encant. Un hotel? Efectivament, la idea ja se’ls havia acudit abans. També tenen apartaments amb vistes a les vinyes. Res s’escapa als emprenedors!

Mentrestant, els temporers duen raïm al celler en tractors menuts, que passin per l’estretor de les vinyes velles. A dins, veiem funcionar la desrapadora, tastem el most de l’Heus blanc i ens agafa gana veient el cistellàs que ens han preparat pel pícnic.

Tast

En una terrassa amb vistes a l’eternitat tastem quatre vins inoblidables. Ens donen fruits secs i vins humits. Comencem amb un ‘Heus’ blanc, instants després d’haver tastat el most del que sortirà la nova anyada. És un vi fàcil de beure, sense menjar. Seguim amb un ‘Llavors’ blanc de Macabeu i Garnatxa roja. Ens passaria el dia sinó fos perquè arriba el ‘Llavors’ negre, musculat però fàcil de beure. I finalment el ‘Punt i a part’ negre, el vi ideal per les sobretaules que duren dos dies.

I de cop arriba la gana. Aquell rugit antic quan visitem un celler i tastem els vins. En Josep porta dos cistells i ens regala la vinya. Conquerim la terra armats amb una fogassa de pa, embotits dels pares d’en Josep, formatges artesans, un pot d’amanida cuqui, una ampolla d’oli i un saquet de pastes. Millor que mireu el vídeo, acabarem abans

 

Tot regat amb un ‘Llavors’ negre amb copes de vidre. Els productes són excel·lents. Mengem i bevem com si haguéssim veremat durant hores. Hi ha tant menjar que podríeu convidar el regiment de Sant Climent de Sescebes, que està a tir de pedra. Posats a imitar els temporers, també nosaltres fem una migdiada antològica en un alzinar. No sentim les trompetes de la diana dels soldats. El paisatge, el vi i la teca conviden a somniar. Què important és somniar si vols entendre La Vinyeta!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *