Visita a La Fou de Batea (Terra Alta)

La casa del paracaigudes

“Amor” és una paraula que no sol encapçalar articles. A La Fou, sí. L’amor a la Garnatxa va fer que el seu propietari, Ramon Roqueta, hereu d’un imperi del vi al Bages, aterrés a la Terra Alta. Volia rendir homenatge a la ‘vernatxa’. Si visiteu La Fou, a Batea, comprovareu que no es tracta només de construir un celler del no-res. És una rehabilitació, una revisió, una actualització, una posada al dia del raïm que és estol a la Terra Alta, vista per un geni foraster. El celler és una espècie d’hotel rural de cinc estrelles. Però no hi viu un sol hoste. Els únics que hi passen les nits entre pedra i heura són els vins del celler, que reposen en un resort de cinc estrelles.

 Lloc

Batea és un enclavament medieval que s’ha mantingut extraordinàriament tossut al pas del temps. Quan hi arribem, la plaça Major està presidida per llargs penons, banderes, cortinatges,… com si s’hagués de celebrar una justa entre cavallers. És el dia després del Mercat Medieval. Un tractor aixeca les pales perquè un operari despengi l’enllumenat. Homes, dones i nens desmunten les faramalles i de mica en mica van tornant el marcador a l’any 2017.

A dia d’avui, Batea és la capital del vi de la Terra Alta. Al poble hi ha 15 cellers (per 11 de Gandesa). Un collar de vinyes l’envolta. Des de fa uns anys també els molins de vent, que acumulen energia eòlica i mala llet entre el veïnat, que està fins els pebrots que els destrossin el paisatge (tot i que d’això ja en parlarem un altre dia). El descontentament ha anat avinagrant l’alcalde, que aquest estiu ha amenaçat en deixar Catalunya i incorporar-se a l’Aragó. Batea és terra de frontera. País de pas.

Visita

Al bell mig de la Plaça Major hi trobareu el celler La Fou. Si abans el busqueu a Google el telèfon que us apareix té el prefix de Barcelona. No feu cas: La Fou forma part del grup Roqueta, amb els cellers Abadal i Ramon Roqueta d’Avinyó i El Crin Roja d’Albacete. Hi ha un número per visites a Batea: (646 850 277) que atén amb amabilitat i diligència en Joan, que a més és de la Terra Alta i en sap un niu d’enoturisme.

El celler està situat a l’antiga casa del metge de Batea, la casa Figueres. La Fou adquirí una mansió antiga pensant en construir un celler. Però hi va descobrir que allà ja hi havia memòria d’oli i de vi. En aquesta casa hi havia el Molí del poble. Molts dels topants de la casa aprofiten ara el destí amb que va ser construïda.

Si us agrada visitar palauets i masies rurals, gaudireu de l’estada. La casa Figueres s’ha redecorat per semblar un hotel amb encant: butaques d’orelles, fustes nobles, antiguitats, estores gruixudes. Tot convida a asseure’s a llegir un llibre gruixut, encendre una llar de foc (encara que sigui ple mes de juliol) i esperar a beure una copa de vi. Ens hem d’esforçar a no semblar la revista “El Mueble”.

El vi reposa en estances senyorials, en dos grans espais: l’habitació presidencial de les tines i l’excelsior de les botes de fusta i els ous de ciment. Després, tastareu els excel·lents resultats en una terrassa a joc amb l’espai. És un parc temàtic del vi, un museu a l’aire lliure. Hi ha una terrassa amb ombra amb una taula de fusta antiga (feta de porticons), on els para-sols són costelles de barriques de fusta.

Tast

Després de la visita (un pel massa immobiliària pel nostre gust) arriba el moment d’explicar-vos la història d’amor amb què començàvem. Amb una copa d’Els amelers a la mà podríeu justificar qualsevol acte d’amor, inclosa la construcció del Taj Mahal. És un vi fragant, aromàtic i delicat. Voldríeu obrir encara més les narius i alimentar-vos de la olor. A la boca és fresc, encisador i llarg. A partir del vi entendreu que el seu propietari caigués enamorat de la Garnatxa fins al punt de fugar-se amb ella, llançar-se en paracaigudes i construir un refugi de pedra i història lluny de la casa on va néixer. A La Fou només treballen ‘vernatxes’. No hi cap més amor. Es transmet en altres dues ampolles: el Sender i el Batea.

Els vins negres són igualment excel·lents. Sorprenents. Diferents. Com dos germans que s’assemblen però que no tenen res a veure. Se’ns passa l’estona asseguts a l’ombra. Tastant vi. Seria just tancar aquest escrit amb la coherència amb que el celler fa vins. I que la darrera paraula de l’article també fos amor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *