Vins contra el canvi climàtic (que has de tastar)

La calorada de finals de juliol i principis d’agost ha estat la més intensa dels últims anys, segons el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) Un episodi insòlit de calor que ha coincidit amb l’inici més prematur de la verema: el 31 de juliol. Mai fins ara s’havia començat a collir raïm el juliol.  De fet, a pràcticament tot el territori la primera verema s’ha avançat 10 dies. La calor més intensa, els hiverns més freds, l’avançament de les collites i l’escassetat de pluges no són noves. Els cellers fa anys que s’estan adaptant al canvi climàtic. Avui en recollim els millors fruits.

No és la fi el món, ni molt menys, però el canvi climàtic està canviant la forma de fer vins a Catalunya. El celler Raïmat (Costers del Segre) ha assolit un nou rècord. Sol ser habitual que inauguri la temporada de veremes, però aquest any no s’ha esperat ni al mes d’agost. Altres D.O. catalanes, com la Terra Alta, han avançat la verema 10 dies. En tots dos casos, les condicions de les primeres varietats, les més primerenques, són excel·lents. S’han avançat perquè les altes temperatures han fet que el raïm pogués sobremadurar. I això s’hauria de notar en un excés de sucre, i d’alcohols. Si s’ha collit abans és per garantir l’estatu quo.

Bages, Enoturisme, Manresa, Oller del Mas

Vinyes en ple descans hivernal a Oller del Mas (Manresa, D.O. Pla de Bages)

Ara bé, fa anys que els cellers catalans estan preocupats per com afrontar els efectes del canvi climàtic. El pioner va ser Miguel Torres, president de Bodegas Torres, que va quedar impressionat pel documental “An inconvenient  truth” de l’excandidat a la Casa Blanca, Al Gore. Els viticultors van entendre que serien a la vegada víctimes i botxins de l’increment de gasos a l’atmosfera. Alguns han pogut invertir milions en instal·lacions solars (en algun cas amb evidents dificultats causades per la ‘burrocràcia). Altres s’han apuntat a la llista per reduir els efectes contaminants. N’hi ha que han fet taules rodones per difondre el problema, com “Vinyes per la calor“…. Nosaltres hem fet una llista de vins que no us hauríeu de perdre ( i més en plena calorada).

Però encara tenim unes quantes dades més d’aquesta apocal·lipsi canicular. Malgrat que el  divendres 4 d’agost a Vinebre (Tarragona) es van arribar als 41,7ºC, la calor ha torrat les vinyes tot l’estiu. Compte que això no és necessàriament dolent. Els experts estan dividits. Joan Esteve, viticultor de Raïmat, treïa ferro fa uns dies a RAC1: “hi ha un progressiu avançament, però el canvi climàtic només accelera la verema uns dies, no és un canvi gaire evident”. En canvi, des de Bodegas Torres asseguren que en els últims 44 anys (des que en tenen un registre) la temperatura al Penedès ha pujat, de mitjana, un grau. Si res canvia i el 2100 s’arriben a temperatures de 50 graus, les zones de raïm tal i com les coneixem avui en dia hauran variat.

Bodegas El Grial, Tarragona, Enoturisme, El Perelló

Raïm de la finca de Bodegas El Grial (Ribera d’Ebre, D.O. Tarragona)

Fins ara la solució ha estat doble. Alguns cellers han introduït varietats més permissives a la calor, com la monastrell. Altres, directament, han escalat metres. És el cas del pioner en plantar als Pirineus, l’enòleg Raül Bobet, fundador de Castell d’Encús (Costers del Segre). Bobet ha aprofitat trulls de pedra a Talarn (Pallars Jussà) que havien deixat fa segles una congregació religiosa. Fer vi al Prepirineu no és nou. A la vora s’hi ha instal·lat Batlliu de Sort, que elabora vins entre 950 i 1.000 metres d’altura. Els resultats els heu de tastar vosaltres mateixos en copa.

Taleia Blanc 2014. Castell d’Encús (Costers del Segre)

Parlem d’un dels blancs més excepcionals que hem tastat i ressenyat.  El celler Castell d’Encús es troba a Talarn, al Pallars Jussà. El vi està elaborat amb Sauvignon Blanc i Semillon, varietats que aguanten bé el fred i mantenen un meravellós aroma a la copa. És un repte pel vostre nas. Una part del vi fermenta en tines d’inox, i la resta en barriques de roure, amb un temps de criança sobre mares. Aquestes botes han estat tant subtilment tractades. S’han torrat amb la mínima expressió de vapor d’aigua per no influir en el gust del vi. Un cop embotellat resposa nou mesos a l’ampolla abans de la seva comercialització.

Viña Esmeralda Rosat 2016. Bodegas Torres (Penedès)

El Viña Esmeralda és al vi el que les patates braves a les cartes dels bars: un clàssic, fàcil de trobar i fàcil de beure. En cas de necessitat, podeu recòrrer paisatges coneguts abans d’arriscar-vos a fer experiments. El rosat és més subtil que el blanc, també l’hem ressenyat. Torres fa un veritable esforç per lluitar contra el canvi climàtic i reduir la petjada de CO2. Tot i que, com he explicat abans. no li ho posen fàcil. Aquest vi és l’exemple que per ser sostenible i respectuós no cal ni pagar més ni optar per cellers molt alternatius. És un rosat elaborat amb Garnatxa Vermella, que té color apagat, aroma de rosa i cítrics i gust passatger i agradable.

Biu de Sort Negre 2015. Batlliu de Sort. (Costers del Segre)

El projecte es promociona com a “Vins d’alta muntanya”. El celler Batlliu de Sort està situat a Sort, al Pallars Sobirà. Les vinyes estan plantades a gairebé 1.000 metres d’altura. El negre està elaborat amb la varietat Pinot Noir. És diferent i molt recomanable. Ben aviat en publicarem la ressenya. El vi fermenta 10 mesos en tines d’inox situades en una antiga borda del Pirineu, de pedra i fusta. Serà un dels vins amb més projecció de la D.O. Costers del Segre, per la seva inversió i interès. Sens dubte les terres de Lleida, amb els contrastos tèrmics més extrems: des de Raïmat fins a Sort tindrà un paper interessant en el debat sobre el canvi climàtic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.