Visita a Bodegas El Grial (Tarragona)

Bodegas El Grial, Enoturisme, El Perelló, Tarragona

L’últim bastió del Sud

Bodegas El Grial està situat en una plana fèrtil als afores d’El Perelló, entre el Tossal de Montagut i la Serra de Cardó. És l’únic celler del Baix Ebre. Embotellen vi i destil·len persistència. Són tossuts recuperant la poca vinya que va quedar després que la Unió Europea en financés l’arrencada per afavorir fruiters i ametllers. Són pacients lluitant contra la burocràcia de grans i petites administracions que els posen condicions difícils i muntanyes de paperassa perquè puguin produir sota la seva empara. I són valents de fer vins ecològics, sense químics ni sulfits, que donen anyades diferents però riques. És un celler al sud del sud. El més austral de Catalunya.

 Lloc

El cartell de la carretera és una gran metàfora de la solitud dels cellers petits. Des de la carretera pràcticament no es guipa. Si badeu, l’haureu passat de llarg i haureu de fer mitja volta. La senyal ha d’estar uns metres separada de la carretera, perquè el Ministeri de Foment no deixa que es posi a tocar del voral. Burrocràcia. Això ho explica, pacient, la María José, la mestressa, quan li diem que ens hem passat de llarg. Li passa a molts dels que volen visitar el celler. Té força èxit, perquè és una alternativa al sol i la platja de la Costa Daurada.

La finca és una fotografia de com deuria ser El Perelló i Rasquera fa uns anys. Una casa pairal convertida en celler envoltada de vinyes. Fa molts anys que els ceps van perdre valor i la majoria els va anar arrencant, atrets per les facilitats econòmiques que donava Europa. Burrocràcia.

L’entrada és preciosa: un passadís d’oliveres que us mena fins a un cartell per girar a la dreta i trobar el celler. Petit i modest. Desapercebut. S’aparca bé i la visita es pot fer sense massa problema per cotxets o gent amb mobilitat reduïda.

Visita

Arribem un diumenge de mitjans de juliol i estan treballant. Als cellers petits no hi ha dies de festa i això ens beneficia perquè som els únics que fem la visita. Ells mai no diuen que “no”. En tot cas ho ajornen per un altre dia. La visita és gratuïta i la majoria de la gent ho aprofita per comprar els seus vins, que són molt econòmics.

Comencem trepitjant les vinyes. La María José té un discurs interessant, potser un pel massa assajat, però amb les nostres preguntes li anem fent descarrilar el guió. El celler és un somni familiar. Les vinyes són del pare del seu marit. Ella va estudiar enologia i plegats van decidir tirar endavant fent vins ecològics. De nou, ens parla de la dificultat i de les estrictes mesures per fer vins sota l’etiqueta de la CCPAE. No deu ser fàcil per ningú i menys encara per un celler petit, però ells són pagesos de ferro nascuts després de les subvencions. Paciència, persistència, domini. Ningú ens regalarà res.

La visita a les tines (obligatòria a tots els cellers) passa de pressa. És la part més feixuga: enumerar les màquines com si fóssim a la fira de Sant Josep de Lleida o fer-nos entendre els processos malolàctics d’un rosat com si fóssim enòlegs. Som turistes i prou. Només aspirem a conèixer un territori a partir d’una copa de vi.

Tast

La família té una gran sensibilitat pels nens. A la web ja ho indiquen i és completament cert. Mentre tastem els vins busquen alguna cosa per entretenir els menuts que ens acompanyen. Els pares i els avis ho sabreu. Què difícil és visitar un celler amb canalla! S’agraeixen aquestes facilitats.

Com que estan en ple procés d’embotellat, ens fan un racó curiós en un costadet del celler i ens van obrint vins. Tastem un blanc exquisit i un parell de negres. Els vins ecològics són difícils de domesticar. Aquests es balancegen entre l’excel·lència i el precipici. El Cabrafreixet 2013 ens roba el cor. Hem tastat 3 vins i en comprem 3 més, els que no havíem tastat. Generosos de mena, ens regalen dues ampolles més obertes en la visita del dia abans. Tots són de la D.O. Catalunya. Pertanyen a la D.O. Tarragona, però encara no els han arribat els permisos per etiquetar. Serà en la pròxima anyada. Burrocràcia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *