Visita a Agrícola Sant Josep (Terra Alta)

Agricola Sant Josep, Terra Alta, Bot, Enoturisme

 

Els vins de l’eterna joventut

L’Agrícola Sant Josep és una cooperativa dinàmica, moderna i qualificada. Avui en dia hi ha uns 300 associats que conreen la vinya, l’olivera i l’ametller. Són guardians del paisatge de la Terra Alta i magnífics ambaixadors de la riquesa de la comarca al món. Tenen molts productes, però alguns dels seus vins són rics i especials. Són més fàcils de trobar que la majoria i també de reconèixer: la imatgeria és atrevida i encisadora i se saben vendre bé. Si teniu la sort de visitar Bot, contrasta l’antiguitat i solemnitat del poble amb el resultat novíssim i espectacular de la cooperativa. Un exemple a seguir.

 

Lloc

La carretera de Gandesa a Bot mereix un anunci de cotxes. A costat i costat hi ha vinyes, oliveres i ametllers edificats com pobles ancestrals. Si sabéssiu el regal que us espera a l’arribada, trauríeu la mà per la finestra i aniríeu fent onades d’aire. El Massís dels Ports, al fons, tempera el clima. El riu Canaleta funciona com un sistema de regadiu natural, que refresca el paisatge i forada avencs i clots. Hi ha un nom per cada barranc: el del Besoi, el Riuamunt, el del Sanxet, el del Cullerer, el Canalda o el de l’Estret d’en Vidal.

 Només d’arribar a Bot, una gran barrica de ferro us saluda des d’una rotonda. Seria bonic pensat que Bot ve de bota, però ni pensament: té un origen àrab documentat per si us interessa. Al primer revolt hi ha un gran cartell que anuncia la cooperativa i després de passar de llarg la majestuosa església de Sant Blai trobareu l’escola a la banda dreta i el celler a la banda esquerra. L’escola es veu entranyable.

A Bot hi ha censats 615 habitants, la meitat que fa 50 anys. Cal tenir en compte que a Sant Josep són prop de 300 associats, alguns de fora del municipi. Estem, per tant, davant d’un dels edificis més importants del poble i de la comarca.

Visita

A la pàgina web ho adverteixen: “si l’oratge ho permet” es fa visita a les vinyes. Però durant tot el matí una cortina d’aigua ha anat xopant els camps de naturalesa calcària i els ha deixat força impracticables. S’agraeix doblement l’esforç d’en Jaume Martí, que ens fa de guia i busca una vinya entre el miler de parcel·les que conreen els associats, que ocupen més de 750 hectàrees, on no s’enganxi el cotxe.

 

Des de la vinya estant, gairebé sense moure’ns, escoltem l’explicació. És tant pètria que fa de mal interrompre amb preguntes vingudes de lluny. Aprenem que a Sant Josep prestigien la Garnatxa Blanca i la Negra i que tracten els blancs com a vins mediterranis, un discurs insòlit al sud del país. Hi arribem en ple hivern, a pocs dies del concurs Grenaches du Monde, que ha posat els seus vins en un altar. Hi ha un parell o tres de centímetres de merescut orgull que tiben del pit de la camisa.

Tast

De tornada al celler no ens entretenim gaire a veure les instal·lacions. Hi ha el mateix que a tot arreu, excepte per l’Agrobotiga. La iniciativa és encomiable. Una gran barra de tastos permet beure a copes la majoria de vins. Si cal, es poden comprar i tastar ampolles senceres. Però qui se les endú a casa, té un descompte en el preu de la visita. De manera que si us ha costat 8 euros i compreu, per exemple un meravellós Llàgrimes de Tardor, la visita us ha sortit gairebé de franc. El tast el fem en una sala que queda just a sobre de la sala de botes. Es un espai ben arreglat i modern. Tastem l’aplaudit Llàgrimes de tardor blanc 2014, el negre 2015 i el premiat Plana d’en Fonoll criança del 2006.

Durant el tast ens mostrem encuriosits per la organització. Com s’ho fan per posar d’acord 300 pagesos, alguns de més de quatre generacions, que tenen vinyes de tota mena, de varietats diverses i de qualitats diferents per aconseguir una simfonia com la de Sant Josep? Hi ha vins d’envàs, d’ampolla, de pocs euros, de molts premis, de la D.O. Terra Alta, de la D.O Catalunya. El cervell que coneix l’algoritme mereix un premi. Aquest esperit col·lectiu es trasllada després a les etiquetes, per exemple, del preciós vi novell de Bot. Funcionen amb la màgia d’un rusc i elaboren productes d’una altíssima qualitat aprofitant el poc que els regalen.

Un cop acabat tot plegat queda la sensació que ens enganyen. Que fan veure que en tenen cinquanta, o seixanta, o setanta i no és veritat: tenen un esperit adolescent que vol menjar-se el món. Digueu la veritat. Darrera dels caliquenyos, dels tractors i de les gorres de John Deere hi amagueu una colla d’emprenedors com una casa de pagès. No ens ensarroneu més, bona gent de Bot. Prometem no desvelar el vostre secret perquè no vinguin de Califòrnia a instal·lar-hi un comandament avançat. No ho sabrà mai ningú però… oi que aquests vins us donen l’eterna joventut?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *