Visita al Celler Clos 93 (Priorat)

Clos 93, Priorat, El Lloar, Enoturisme
El celler dels signes

El Priorat està vivint un procés de gentrificació. Un barri, un poble o una comarca antigament degradada o de classe treballadora s’acaba tornant un indret de classe mitjana-alta. El més perillós és que l’increment del valor de les cases pugui acabar expulsant els seus habitants més antics i pobres. Això ha passat a Barcelona en barris com el Born, la Ribera o la Barceloneta i pot acabar passant en alguns pobles del Priorat. A petita escala ja està passant amb els vins i amb els cellers. No és habitual trobar vins a menys de 15€ ni visites a menys de 10€. Sempre us podeu refugiar a Clos 93.

 Lloc

El Lloar queda al bell mig del no-res per un barcelonauta. Un indret privilegiat pels qui busquen la pau. Cap carretera de pas t’hi mena, a no ser que vulguis anar a El Molar. És un poble respectat, encara, per l’arquitectura ancestral: no hi ha cap edifici més alt que el campanar. La serralada del Montsant l’acomboia, com un cadell ajagut en un niu de farbalans de vinyes, boscos i natura. Si pugeu dalt de qualsevol cinglera donareu la raó a l’activista Roser Vernet: “És lo mig del món”.

El carrer Nou alguns turistes el trobarien Vell. Deixat la mà de Déu. Cases antigues, recosides per totxanes menys velles, afegits als corrals, repintades les portes per semblar més acollidores. Al número 5, on us saluda un cartell de “Cal Pastisser”, s’hi amaga un celler que va començar el 2010 i que fa vins sorprenents i únics. Vins que van des d’un parèntesi, a una exclamació o un interrogant.

Visita

La pluja ha estovat tant les vinyes que en Josep Maria ens recomana no anar-hi. En aquesta part del Priorat la llicorella es combina amb una bona dosi d’argila. Hauríem tintat les sabates i els camals dels pantalons d’un preciós vermell. Potser per això la visita limitada al celler pot resultar decebedora. Són uns baixos d’una casa antiga (volgudament conservada amb pols i teranyines) que concentren el celler, la sala de tastos i una mini-barra amb botiga.

S’hi accedeix des d’un jardí despentinat. Més enllà d’una porta de ferro pintada amb bona voluntat. Tot és molt hippie. La sala de tines està pintada d’un negre que podria dissimular les pinzellades d’Altamira. I un cop a dins no sabeu si esteu en un celler o dins d’una cova. Pedra, bigues de fusta, estris del camp, palets reciclats, taules, cadires, tamborets i uns prestatges d’IKEA que fan la vegada de botiga.

 Al fons de l’estança, que pot acabar resultant claustrofòbica, hi ha la sala de barriques. Tot està il·luminat de manera intimista, donant llum sobre la pedra de les parets. De les pedres antigues on envelleix el vi en silenci i a les fosques. Mentre aneu tastant els vins no perdeu detall dels quadres de les parets, de les copes penjades, d’una inquietant maleta amb vins que recorden els infants de la família. L’estil és indefinible.

Tast

La modalitat de visita “Complerta” inclou la visita a les vinyes, el tast i la visita al celler. Nosaltres ho fem tot en un. Mentre tasteu els vins podreu tenir una conversa agradable amb en Josep Maria, que fa les vegades de copropietari, venedor, i expert en tastos. Sobre una taula romàntica hi trobareu unes llesquetes de pa torrat i un bol d’oli del que ells mateixos elaboren. Segurament és lícit preguntar-se si això és l’enoturisme o es podria haver tastat vi i escoltat l’experiència en algun altre lloc.

La història de la família és bonica. Els germans Sabaté van decidir formar el 2010 un celler i fins llavors els vents del Priorat els han bufat a favor. Qui més qui menys tothom s’entrega a l’esperit dels “cinc magnífics” i se’l sent propi com un mantra: el valor del vi comença al celler. I això ha fet que facin vins bons amb un valor molt alt per part de l’elaborador, que es tradueix en els preus. I vins únics i diferents, com el fet de la varietat “Garnatxa del Po” que venen a 100 euros l’ampolla i que hi ha tanta gent disposada a pagar-los que ja se’ls ha acabat. El vi es ven dins d’una teula d’argila cuita. Durant dos anys l’han enterrat sota terra. A El Lloar també hi ha això.

Però d’altra banda, els vins de l’Interrogant i l’Exclamació són excel·lents. L’etiqueta té una bona història i en Josep Maria sap vendre-la bé. Marxem amb el cor calent i amb ganes d’haver tastat més coses. Però el Parèntesi estava esgotat i la Garnatxa del Po no crec que poguéssim pagar-la. Un cop a casa i veient que en els prospectes ofereixen visites express (com la nostra?) per 4€ els escrivim un correu, perquè sempre responen. Nosaltres hem pagat 8€ i estem encantats, però només per saber-ho i informar als enoturistes. Però la única resposta és com un dels seus vins. Un gran interrogant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *