Visita al celler Josep Vicens (Terra Alta)

Josep Vicens, Terra Alta, Gandesa, Enoturisme
La gran esperança de la Garnatxa blanca

 El celler Josep Vicens simbolitza un punt d’inflexió en la història recent de la Terra Alta. En Josep Vicens pare i en Josep Vicens fill han fet una aliança prou forta que pot canviar el destí de la comarca. Hi ha més exemples d’esperança. Per primera vegada en anys, els fills dels pagesos ja no marxen a Tarragona o a Barcelona. Hi ha una pausa en la fuga de cervells. Ara es queden. La culpa és el del vi? De vegades el futur canvia per una llavor minúscula. L’experiència dels pares i el talent dels joves ho podria capgirar tot. Els Vicens són el més semblant a una família de les de fa un segle a la Terra Alta.

Lloc

El celler Josep Vicens està situat en una de les artèries principals de Gandesa, la N420. La casa familiar passaria desapercebuda sinó fos per un parell de detalls: una banderola que penja del balcó del que podria ser el menjador i un cartell fet de rajoles de fang on s’hi llegeix “venta de vi, collita pròpia”. Allò que antigament deuria ser l’entrada pels carros avui és una estança àmplia que serveix per vendre vi i rebre les visites. Després, seguint tot recte, us endinsareu al celler.

La Terra Alta enamora. El dia abans vam decidir quedar-nos un dia més i de bon matí anem trucant a cellers. No és fàcil fer visites d’avui per avui. Però a Josep Vicens ens l’agafen a la primera. La mare diu que no té el pare a la vora, però ens passa el mòbil del fill i quedem entesos a l’instant. “Ens veiem aquesta tarda!”. Compte si voleu aparcar a la vora: l’entrada no permet deixar els cotxes en doble filera i a la N420 hi ha força trànsit.

 Visita

A pocs quilòmetres de Gandesa, a la zona del Coll del Moro, propera al poblat ibèric i al mirador de la Batalla de l’Ebre es troba la plantació més emblemàtica de la família: les vinyes del Grau. Hi arribem seguint en Josep Vicens fill: un pagès jove, pencaire i enamorat de la terra, que condueix un turisme, porta texans estripats i samarreta de discoteca. Els nous pagesos de la Terra Alta tenen pedigrí propi.

 La visita és un passeig agradable i entretingut. Voregem les vinyes i els camins, que són fàcils de caminar si aneu amb persones amb mobilitat reduïda o cotxets. El Massís del Port ens observa com un sentinella estirat. Posem nom a tots els ceps. Cada pas és un grau en la història de la Terra Alta. Allà, dalt del Coll del Moro, les tropes franquistes hi havien instal·lat el seu quarter general. Les terres on s’hi va vessar la sang de la ‘Lleva del biberó’, on hi ha centenars de cossos sense nom, ara és un indret urbanísticament sexy. A deu minuts de les vinyes s’hi està construint un megaceller que tindrà capacitat per tractar un milió de quilos de raïm anuals.

La Terra Alta petita i familiar d’en Josep acarada a un parc temàtic del vi. La comarca supervivent a la guerra, la fam i els vins a granel convertida ara en una D.O. prometedora. A en Josep no li fa res, al contrari. En aquestes mateixes vinyes centeners de fills de pagesos haurien viscut estius calorosos i difícils. Verema, tractor, descàrrega i premsa. A alguns els salvaria l’institut. Un trampolí pels que desitjaven una vida menys dura, enllà de Pàndols. Però ni els del megaceller ni els Vicens marxaran. Són la gran esperança blanca.

Tast

Li hauria agradat saber-ho això, al iaio Siscu, l’avi d’en Josep. El seu net elabora dos vins que porten el seu nom i tenen la seva fesomia a l’etiqueta. Són els més bons del celler: un blanc de Garnatxa Blanca i un negre criança fet de Samsó. Un orgull pel pare, que feineja al celler i que ens dona una manassa generosa de benvinguda només entrar. Allà també hi ha en Pau, el germà petit. Aquí penca tothom.

El celler és petit, però ben dimensionat. Hi ha un espai per cadascun dels vins que elaboren: Vinyes del grau blanc, rosat i negre (ara amb una etiqueta més nova) i un parell de criances de Syrah, un raïm que va introduir a la zona el pare d’en Josep. Si per ells fos, els aniríem tastant tots. No tenen pressa. Són generosos de mena. Ens treuen pa, oli i vi.

Però el més important, allò que els fa diferents: Josep Vicens us obre la seva casa. Tasteu els vins directament de les tines, xaleu posant el nas a totes les copes, tasteu un oli excepcional. Com passa quan aneu de visita a casa d’un familiar, no s’hi val que els digueu que heu de marxar, que us esperen, que fareu tard. Us donen més i més. Fins que al final, com un epíleg genial, obren l’ampolla de Mon iaio Siscu blanc i descobriu que l’avi mai va saber que li posarien el seu nom. Cinc generacions d’amor us contemplen des dels neulers antics d’aquesta casa. Si hi aneu, la vostra.

One comment Add yours
  1. Un petit gran celler, propietat d’una gran familia. Visiteu-lo, val la pena fer-ho. I sobretot tasteu la joia de la corona MON IAIO SISCO, tant el blanc com el negre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *