Visita al Celler Brugarol (D. O. Empordà)

Brugarol, Palamós, Empordà, Enoturisme
El celler del Pritzker

La finca i l’ermita de Bell-Lloc són l’apèndix muntanyós d’una de les platges més boniques del Baix Empordà: la Fosca de Palamós. Diuen que Bell Lloc l’anomenaren les famílies de Palamós que s’hi van refugiar fugint de la pesta. Avui en dia és un resort de luxe. L’ermita ha quedat dissimulada per un hotel amb encant, un celler dissenyat per l’estudi que recentment ha guanyat el Nobel de l’Arquitectura i tot un clúster que s’estén fins al Mas del Vent. Per un preu raonable podeu visitar aquest Versalles palamosí. Vins de disseny que deixen petjada malgrat que no tenen etiqueta.

 Lloc

Si el GPS està ensinistrat us portarà de seguida a la riera de Bell-Lloc. Tant si veniu des de Palamós com des de la C-31 el camí està ben indicat. La Hutchinson, una fàbrica de les d’abans, marca el final del camí d’asfalt. A partir d’aquí, sender de sorra, finques que més o menys havien estat cases de pagès i vinyes. Dalt de tot de la cinglera, majestuosa i rodejada de parets de pedra, s’alça la finca de Bell-Lloc.

Avui és propietat d’una família alemanya, que hi ha fet construir un celler increïble. Abans havia sigut un lloc de pelegrinatge amb destí a l’ermita. Ara les romeries són d’enoturistes i arquitectes, que hi van atrets pel vi o pel celler de disseny. Les dues coses valen la pena. Però amb el permís dels Déus, dels estudis guardonats i dels enòlegs, el premi és l’Empordà. El paratge bucòlic de vinya i alzines sureres, el passadís verd que desemboca al mar. Una sola posta de sol ja és inimitable.

Visita

Deixeu el cotxe a 50 pams d’una escultura de Jaume Plensa. Teniu uns metres per preparar-vos per una instal·lació en la qual us faríeu selfies fins i tot des del lavabo. D’entrada trobeu la masia, que avui és un hotel rural d’habitacions de 150 euros. Per una desena part, la Tània, la vostra guia uniformada, us mostrarà els secrets de la finca. Comenceu per la vinya, travessada per un vano d’acer. És el celler que (oh!) està ocult sota terra per no interferir en el paisatge. Sou a la Meca del celler.

La construcció quedaria camuflada sobre la superfície si no fos per una cicatriu de ferro per on s’escola la (poca) llum de l’interior i per una teulada d’origami. El celler està construït sobre unes làmines que subjecten el sostre. Estan fetes amb acer corten, un material oxidat que prové (diuen) de vaixells japonesos enfonsats. L’han tallat com si fossin uns dits llargs que s’enfonsen en la terra, del mateix color entre vermell i marró que tenen l’argila i l’òxid.

Per un passadís de joncs d’acer accedireu al celler. Les llenques estan subjectades a una paret de pedra seca que dóna pas a una preciosa fortificació. El viatge interior és una mescla entre el passatge del terror i la biennal d’arquitectura de Venècia. En general, falta llum, penses que cauràs per les escales, però ho compensa visitar un lloc tan majestuós, gairebé sagrat, per bé que fosc. Si no fos per la trista llanterna del mòbil de la guia no hauríem vist tres dalt d’un burro d’aquesta preciosa obra.

Tast

Quan deixem la cova de Batman els nens i adolescents estan excitats i la gent amb nens o mobilitat reduïda respiren tranquils. La meitat dels visitants que havien cosit a preguntes la guia ens abandonen. Eren amants de l’arquitectura. Potser seria bona idea fer visites per separat. De la trentena que érem uns 15 tastarem els vins. Ha valgut la pena arribar fins al final. La porta d’entrada al laboratori d’enòlegs és una metàfora de la visita fins ara: molt maca, però poc útil.

El primer vi és una sorpresa. De fet, no en parem de rebre. Un vi escumós rosat fet 100% amb Garrut (que a la zona el coneixereu com a Monastrell) que és sec, aspre i verdós. La bombolla és fina i el resultat final a la boca és maduixa i flors. Després ve un blanc esplèndid, el ‘Bastard’, perquè està fet amb raïm que no prové de la finca (com l’acer de la Xina) sinó de raïm del Penedès. És un vi que té sortida als restaurants de calers de la línia de costa. Apunteu el nom els fans de la paella.

Després ataquem l’oli: pa i dues piscines d’arbequina i picual boníssims. Una taula amb llonganissa, formatge i melmelades de taronja i carbassa i de tomàquet. Els productes són d’una alta qualitat i tenen un preu ajustat. Tot culmina amb el negre ‘Brugarol’. Carnós, amb un punt de pebre, com si us beguéssiu un filet al punt. La gran sorpresa ve quan volem fer les fotos de les ampolles. No tenen etiqueta. És una excentricitat del propietari (una família alemanya que figura a la llista Forbes). La solució és posar totes les dades del vi en una càpsula a la boca de l’ampolla. N’hi ha de cartró pel ‘Bastard’ i d’acer corten pel ‘Brugarol’. Una solució tant genial com de pràctica dubtosa pels qui no professem la religió de l’esnobisme.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.