Visita a Cellers Torres (Penedès)

Torres, Penedès, Enoturisme

L’imperi on mai es pon el Sol

Cellers Torres és el celler més important de Catalunya en vendes, volum, exportació i quantitat de visitants. Ens hi acostem amb la reserva que provoca entrar al CELLER (així, en majúscules), però un cop dins comprovareu que és un formiguer organitzat. Els accessos són fàcils, els visitants són atesos amb rapidesa, la visita és variada, tot i que una mica tòpica. S’entén tenint en compte que per molta gent serà l’únic enoturisme que faran a la vida. Tot i funcionar com un rellotge de precisió no pot evitar els problemes de fer visites amb 30 persones.

Lloc

Per arribar a Torres no necessitareu GPS. Un cop a Vilafranca, tots els camins duen marcat el camí cap al celler. El Penedès és un destí enoturístic greixat i organitzat. Avui en dia no té res a envejar a La Rioja i en uns anys podria ser la Borgonya del sud d’Europa o el Napa Valley europeu. Però el que sigui el Penedès ho dirà Torres: el rei indiscutible del turisme vinícola, si restem de l’equació el cava totpoderós.

Torres és el més semblant a un parc temàtic. Avingudes amples, jardins on deixar esponjat el vostre cotxe, edificis ampul·losos de columnes romanes i vidres que s’obren quan arriba el visitant. I a fe del Déu Bacus que n’hi arriben! Hi ha tours en castellà, anglès i francès programats al mateix matí que hi anem nosaltres. Però se’n deuen fer en molts altres idiomes. Fins i tot se’n fan en català.

 Visita

La sala de recepcions és el vestíbul d’un hotel amb estrelles. Sostre alt, espai ampli, sofàs de pell, pantalles de vídeo i rollers de publicitat. La visita és un gran anunci. Un guia uniformat us ve a buscar. Porta la camisa per dins i les sabates netes de fang de la vinya. Us convida a passar a una sala de cinema que ben bé podria ser l’Auditori de Pacs del Penedès i us convida a veure un “curt vídeo” que no és cap de les dues coses: és la pel·lícula de la família, feta per un estudi professional amb dobladors i dura un quart d’hora. Benvinguts a Falcon Crest.

Quan sortiu a fora i trepitgeu les vinyes sabreu que la família Torres té un imperi on mai es pon el Sol i des del Penedès estenen la indústria als principals terroirs de l’entorn: Priorat, Catalunya, Rioja, Xile i Califòrnia. El Rei Sol. Però per descobrir-ho ho haureu de fer amb 30 persones més, amb el problema que això suposa. No se sent bé tot el que expliquen i us perdeu detalls. Enoturisme de borregos.

Primer visiteu una vinya-escola feta perquè els visitants entenguin en 8 minuts la complexitat de la vinya. Hi ha plantades ordenament la cinquantena de varietats amb que elaboren una trentena de vins. I a l’altra banda una masterclass de com s’emparren les vinyes en una profusió tan gran que si fos cabell deixaria glaçades les princeses de Frozen.

La segona part encisa els nens i els avis. És un trenet que us mena per les vinyes fins al celler Waltraüd. Per fora és una mansió bio-kitsch-eco-dinàmica discreta, però per dins és la indústria més potent de la zona. Una entrada de camions com La Farga de Moles, un espai per tines inoxidables digna de les petroquímiques, i un celler soterrani amb milions de litres de vi reposant en tines a tres plantes sota terra. Hi ha fins i tot un espectacle de llums i colors.

Tast

Mentre el trenet ens retorna a la sortida ens venen al cap molts interrogats. Si és un celler preocupat per l’ecologisme, perquè vinifiquen aquí i no en origen el raïm que han collit arreu del país? Si fan tanta bandera del Penedès, perquè tenen tantes inversions a La Rioja, Xile o Napa? Durant el tast, la majoria s’haurà begut el vi abans que mencionin què s’hi pot trobar. És l’enoturisme de gran públic. Un client que Torres tractar bé per pocs diners. Per això és una visita recomanable per tothom: des de l’ensumacopes, a la senyora del meu costat que diu “posi’m dues copes de blanc, que el negre no m’agrada”

Tastem dos vins (però en podríem haver tastat cinc o maridat amb formatges). Són un clàssic Viña Esmeralda de fragància meravellosa i un negre carnós de pruna de nova creació, el “Bellaterra”. Als nens els donen un got de most. Atenció pares. És una visita molt recomanable per criatures, si porteu motxilla pel trosset del tren i les vinyes. Al final, qui es queda amb set pot tastar els vins a preus molt competitius en una barra de tastos que duen els mateixos guies. Ens aboquem a un Fransola i un Milmanda (l’ampolla costa uns 50€).

A la sortida la sensació és d’haver fet una visita complerta, d’haver tast vins molt ben fets a un preu competitiu. Però d’haver-ho fet com en aquells viatges organitzats que, prometen i compleixen veure Europa en cinc dies. Si avui és dimarts, això deu ser Brussel·les, oi?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *