Visita al celler Bàrbara Forés (Terra Alta)

Barbara Fores, Terra Alta, Gandesa,

El celler tres voltes rebel

 La importància de la dona en el món del vi és absolutament cabdal. En canvi, la seva presència és encara enormement invisible i desigual. Hi ha pocs cellers que tinguin nom de dona, però Bàrbara Forés és molt més que això. Fan vins singulars, projecten el nom de la Terra Alta arreu del país. Ho fan amb sensibilitat femenina. Resiliència de ser dona, de comarca empobrida i en un sector tradicionalment lligat als homes. Al tèrbol atzur agraeixo que hi hagi cada vegada més vins amb somriure de dona.

LLOC

Gandesa es desperta a poc a poc, fins i tot els dies de mercat. De vegades els enoturistes tenen la sort de despertar-se a destí, sense haver conduït durant una hora abans d’arribar. És en aquella primera hora (a Gandesa a partir de les nou, abans no hi ha una ànima) que observeu un poble traient-se la son de les orelles.

 

I Gandesa és més que un poble, més que una capital de comarca. Gandesa és un parc temàtic dels anys 80: Talbots Horizons, un cartell del Preko, carnisseries amb cadires de fòrmica, perruqueries on hi ha laca, carrers de pedra, carril tractor. Res de l’altre diumenge: la noblesa que tenien els nostres pobles quan hi havien Pryca.

VISITA

Hem quedat a les 11:00 per visitar Bàrbara Forés. Però és el dia després del diluvi universal i una estona abans ens truca la mestressa, la Carme, que pregunta amablement si estem prou bojos per visitar les vinyes. Sí, ho estem. D’acord. Aquí es on es nota el lideratge matern: primer prudència, després determinació.

El camí que mena fins a les úniques vinyes prou seques per intentar ser visitades acaba en un esplèndid fangar. Fins-aquí-heu-arribat. La Carme aparca com qui lliga un animal davant d’unes arenes movedisses. De reüll es va mirant la furgoneta, pensant si s’enfonsarà. No passa cada dia que et recullin a la porta de l’hotel, facin espai per la cadireta, el papa, la mama, les copes, el vi i la nevereta per portar-te de visita a les vinyes. Carreguem el cistell i ens posem en marxa.

Caminem embadalits pel paisatge acabar de netejar per la pluja i fem les preguntes típiques de desgel. Però és un dia feiner i hi ha feina. Així que la mestressa té temps de fer un parell de trucades. “No vingueu a la vinya, no. Està molt enfangada”. Penja. Camina. Hi ha barraques de pedra. Li sona el mòbil. “Les ampolles estan al final del magatzem”. Ja gairebé arribem. “Perdoneu, el mòbil”. El paisatge és esplèndid. “No, aquelles vinyes no les toqueu… encara no sé si les arrencarem”.

TAST

La primera ampolla és un blanc fresc que obrim sobre una bota xopa d’aigua al mig de la vinya. El sol s’imposa sobre d’alguna serra. No sabem si la Pàndols, Cavalls o el Massís dels Ports. Mentre removem la copa, removem també el cap. Gandesa està enclotada entre muntanyes i massissos, com el vi de la copa. L’olorem. L’olorem com només ho saben fer els enòlegs. I després bevem: és fresc, saborós i amb caràcter. Juraria que sembla elaborat per dones.

Les rajoles de la casa senyorial de Bàrbara Forés s’omplen dels terrossos secs del fang de la vinya. Hem arribat bé, gràcies a Déu i a la tracció mecànica. El celler està integrat a la casa. Als baixos hi ha el magatzem, la sala de tines i una sala de tastos. Al soterrani, un espai per botes centenari. Tot enmig d’una casa vella i bella. La casa de l’àvia que viu al camp i sap el nom de totes les plantes.

Allà tastem un altre vi, el negre. És sedós, fosc i amb memòria de pedra. La sala de tastos és ample i de sostre alt. Hi ha moltes ganes de fer nous projectes, idees, vins,… i curiosament tots tenen un denominador en comú: la filla. Mare i filla. Paraula de dona. Prudència i determinació.

Sortim al carrer. Ja és passat el migdia. Al mercat recullen les restes de viandes que no s’han venut. Pel carrer arriba una olor de pollastres a l’ast d’un food-truck. La Terra Alta antiga, la que feia vins amb grau, color, astringència… I la Terra Alta nova, la que ha entronitzat la Garnatxa Blanca, la que fa vins mediterranis. Enmig, la feina de les dones, des de la rebesàvia Forés, que dóna nom al celler, a la filla, que elabora un vi blanc brisat, que torna a fer madurar el raïm amb pellofa i pinyol que es macera en àmfores de 750 litres. Si ens veiessin les àvies. Ai, si ens veiessin.

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.