Visita al celler Alta Alella (Alella)

 

Enoturisme, Alta Alella, Alella, EnoturismeSón folls aquests d’Alella!

Alella és la Gàl·lia d’Astèrix. Tot i ser la D.O. més petita de Catalunya, també és de les més antigues. Els tenen ben posats, els ceps. Alguns en ple Parc Natural de la Serralada de Marina, a tocar del Mediterrani. Alella és un petit llogarret que resisteix la pressió immobiliària i la competència imperial de les grans denominacions. Viu bressolada per l’enoturisme de Barcelona. La seva bandera és la Pansa Blanca (el xarel·lo, al Penedès). El seu paisatge és el sauló: granític i mineral, que aporta als seus vins una personalitat pròpia. Indiscutiblement, són la poció màgica dels druides

 

Lloc

Si veniu de la C-32, la sortida d’Alella us deixa a tocar de l’Oficina de Turisme. Un edifici modernista (amb esgrafiats inclosos) que us donarà la benvinguda a un resort d’arquitectura moderneta. La culpa és d’estiuejants amb calers i d’‘indianos’ del Maresme carregats d’or. Les vinyes són un oasi, com les mansions noucentistes. Sobreviuen entre immobiliàries obsessionades pels xalets amb vistes al mar. Però el prestigi dels vins d’Alella ve d’abans de la fil·loxera.

A Alta Alella s’hi arriba bé, seguint el sentit comú i els cartells. No badeu a l’arribar al cementiri. Gireu a la dreta i al final d’un camí sense sortida trobareu el pàrquing. Un mur de ferro forjat amb porter automàtic barra el pas als que no tinguin reserva prèvia. Un cop travesseu la porta, entreu en una espècie de balneari del vi.

Visita

El camí que mena fins al centre d’enoturisme és sorrenc, com de platja. Saludeu el sauló: el sol de granit que dóna personalitat mineral i fresca als vins. Les herbes de marge fan més olor que les espelmes d’IKEA. Lavanda, romaní, menta. Hi ha conills que grimpen pels canyars. Aviat donareu credibilitat al missatge de benvinguda: tot és ECO. La finca està integrada al Parc de la Serra de Marina. El centre d’enoturisme és un rectangle de vidre i fusta amb vistes l’amfiteatre de les vinyes.

La primera part del passeig és entre els ceps. Els més antics estan en un coster pròxim al mar, despentinats i espaterrats com un càmping hippy. Els nous, plantats a partir del 1991, quan va arrencar el projecte, s’estenen com un jardí ordenat als peus de la modernista casa senyorial dels propietaris. Hi ha Chardonnay, Sirah i també Pansa Blanca (l’estrella local) o Mataró (una varietat autòctona de la zona recuperada d’una plantació d’Austràlia).

Tast

Durant una hora llarga visitareu les instal·lacions perfectament integrades en el paisatge. Les ampolles triangulars que donen personalitat al celler s’amunteguen a fora, vingudes d’Itàlia, esperant marcar la diferència entre milers de caves a taules i prestatges. Les que ja estan plenes s’amaguen entre la cava nova, col·locada en una gruta de Batman de parets de sauló, i la vella, sota un antiga bassa que amaga un celler ple de grans reserves i una enoteca vintage.

La set arriba com la primavera i ens encaminem cap a la sala de tastos. La barra té una vista privilegiada de les vinyes. Hi ha tanta calma que sembla que mai cap torrentada hagi esllavissat els camins. Alella és també un animal difícil de domesticar. Aplaudiu els vins que no s’assemblen d’un any per l’altre. Són sincers. Comencen amb dos caves. Besem el Bruant. Aneu-vos acostumant a noms d’ocells. Alta Alella ha fet un spin-off de la marca anomenat “El celler de les aus”, que fa microvinificacions excepcionals en una haima metàl·lica a l’entrada de la finca. Els ocells trinen per la nostra gola amb aquest brut nature. Però nien com pardals amb l’excepcional Opus Evolutiom Gran Reserva. Però és amb el Tallarol 2016, acabat d’embotellar, quan estenem els braços com una àliga imperial: in-creï-ble!

Els vins d’Alta Alella són radicals. Potser hi haurà qui els odiï, però no hi haurà ningú que es quedi indiferent. Els olors i els gustos són excepcionalment estranys. El Lanius Blanc aparca a la nostra llengua i s’hi queda sense tiquet. El Parvus rosat és una delícia de maduixa del Maresme. El Parvus Syrah és un manantial de sauló. I finalment, el vi dolç elaborat amb Mataró, ens acaba de trencar els esquemes. Roma per una xicra de xocolata!

Havíem començat a mitja tarda. I quan ens girem, el vespre s’ha col·locat sobre les vinyes com un ocell sobre els cables de mitja tensió. De tornada al pàrquing ja no sentim els ocells piular, enllà dels arbres. Canten dins nostre. La culpa és de les pocions dels druïdes. Són folls aquests d’Aella!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.