Visita al celler Pascona (Montsant)

Pascona, Montsant, Falset, Priorat

Glops i passeig entre vinyes

 La història de Pascona podria haver sigut ‘Falcon Crest’ o ‘Nissaga de poder’. Una família amb ADN de vi i moltes històries. El celler viu una segona vida des que l’hereu la va convertir en una autèntica start-up. El celler és una carta d’amor a la tradició. Els vins són un obsequi per cada parent (‘Lo pare’, ‘La mare’, ‘Lo petitó’, ‘La germana’,…). I la visita és un vassallatge a la terra. Durant una hora i mitja tastareu tots els vins de la propietat a peu de la vinya on neixen. Si això no és un morreig amb llengua a l’ofici de vinater que vingui la Maria Ganxa i se m’emporti

 Lloc

 Quedem citats a la Repsol de Falset. El missatge afegeix “És la única benzinera que hi ha”. Falset, una de les capitals més potents del vi, que exporta el nom de Priorat i Montsant arreu del món, només té una benzinera, un parell de caixers automàtics, i fins fa 10 anys a la comarca només tenien un semàfor. Ara, els instagramers d’èxit es reflecteixen a l’aparador on hi ha ofertes de motocultors. El celler Pascona està situat a la Vall de Fontanals, un córner dels afores de Falset. Sortint de Falset per la N420 queda a la vostra esquerra com un enorme amfiteatre de vinyes.

El nostre GPS, però, és en Toni Ripoll, el gerent, que ens mena amb el seu 4×4 descapotable fins a la porta del celler. Mentre ens allunyem de Falset, de la impressionant cooperativa modernista, del vetust Castell del Vi, de l’Hostal Sport, ens adonem que la ciutat s’ha pres seriosament l’enoturisme. Fa goig reconèixer, encara, els vestigis de la Falset autèntica, la que encara no han colonitzat ni les immobiliàries, ni els turistes del vi i l’oli.

 Visita

Sense temps de fer tres fotos per apamar la finca, apareix en Toni amb una bossa penjada (després descobrirem que és isotèrmica i està plena de vins!) i copes a la mà. Carregarem les copes en el que acabem d’entendre que serà un vinya-crucis per la finca. Ells en diuen “Walking tour”. La idea ens fascina. Tastarem un vi a peu de cada vinya on es produeix.

De cara als registres de Record Guinnes, el primer vi ens baixa per la gola al cap de 5 minuts d’haver començat a caminar. Hi ha cellers on hem d’esperar dues hores. Entonem el Serrat: “M’en vaig a peu que el camí fa pujada i a les vores hi ha flors”.

Tast

Tastem ‘Lo petitó’, un vi jove negre que es cultiva en la primera parcel·la de la finca. És golós, fet de Sirà i Merlot. A Pascona tenen la mà trencada en dues coses: aprofitar la fragància i la dolçor del Sirà. I deixar anar frases per a la posteritat. En això el nostre cicerone és un mestre. Una de les que fa més fortuna és que ells elaboren el vi “a partir del Google Earth”. Perquè van dividir la finca a vista d’ocell (o satèl·lit) en tres grans espais en funció del terra: argila, granit i llicorella.

De l’argila, que tusta les vostres soles del color de la pell morena, en surten vins com el Trencaclosques. Un vi blanc disfressat de rosat que perd el seu color si poseu la copa contra el sol. Què bé que us ho passareu portant-lo en un sopar! Més enllà de les parcel·les d’argila, s’aixequen les de granit. Aquí surten ceps menys ampul·losos. I neixen vins com el Clàssic Pascona, que reedita una de les etiquetes que feia servir el pare d’en Toni quan van començar el projecte el 1991. La vida el va portar a deixar-ho. Però el 2006 l’hereu, que primer havia estudiat Electricitat i després va sentir el pol positiu de l’amor a la vinya hi va tornar.

De les grans històries passem a les petites, les de la seva infància, les de la Maria Ganxa. Una dona del sac local amb que les àvies amenaçaven els nets de trobar-la si s’abocaven als pous, o als pallers, allà on hi havia perill. Ara és una bruixa que fa topless amb dos pits empitonats en una etiqueta de vi. A dalt del trajecte, sense deixar de tastar vins, assolireu el cim de la finca. Allà és on hi ha la única partida de llicorella i d’on surt ‘Lo pare’. S’ha esgotat i no el tastem. A canvi, ens acarona el coll ‘La mare’. Fem fotos per l‘amor de Déu. I baixem feliços (hem tastat bon vi i ens ha tocat el sol) pel camí de tornada.

A baix ens obre el celler, com de passada, i us adoneu com d’avorrit hauria estat mirar les tines inoxidables i els barrils de roure. Tenim temps per un altre vi, un blanc encisador, ‘La germana’, que ha crescut en una finca apartada, en una terra de còdols de riu. És untuós i càlid. Força diferent de la resta de vins, més frescos. Jo de vosaltres hauria pensat abans on dinareu: entre la caminada i el vi haureu d’omplir el dipòsit. Sort que no beveu diésel o 95 perquè només hi ha una Repsol en tot Falset.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.