Visita al celler Oller del Mas (Pla de Bages)

 

Oller del Mas, Pla de Bages, Manresa, Enoturisme
Castell amb vistes a Montserrat

El Pla de Bages s’ha convertit en pocs anys en un espai referent pel vi català. La potència d’alguns cellers, com Oller del Mas o Abadal, l’han empès en la promoció. Els vins tenen personalitat pròpia gràcies a varietats autòctones com el Picapoll, que li han donat un punt sexy. La resta la fa el paisatge: la Seu de Manresa, Sant Benet de Bages i Montserrat com un gran sentinella silenciós. D’entre totes les propostes, probablement, la més potent a nivell d’enoturisme, història i patrimoni sigui Oller del Mas

Lloc

Només d’arribar a Manresa hi ha sempre la Seu i el Pont Vell. Un cop passats, deixeu el Cardener a mà dreta i dirigiu-vos cap al barri d’El Xup. Enllà de fàbriques escrostonades i edificis de Protecció Oficial hi ha el cartell d’Oller del Mas. El camí serpenteja entre bosc i vinya. Els ceps estan arrenglerats militarment, esperant ser veremats a màquina. Podeu gaudir del paisatge durant el trajecte caminant que hi ha entre el pàrquing per les visites i el castell, que domina tota la plana.

En travessar la muralla de color préssec sabreu que heu entrat en un lloc especial. No sabem si és una fortificació, una masia murada, una torre de defensa amb celler, o un castell per celebrar-hi events on les sabates de taló tintinegin contra la pedra. La vista és impressionant. Porticons de fusta del 1906, pati d’armes que valdria per una escena de Joc de Trons, pou barrat, arcades, i una torrassa de batalla. Tot es conserva bé, menys l’esfilagarsada bandera que penja a la part de dalt de la torre.

Visita

Amb 1.000 anys d’història us haureu d’empassar les vides de rebesavis i besnéts emprenedors. Això és una constant en cellers amb antiguitat. Per nosaltres és un totxo. I amb més o menys estil intentem fer veure que veníem pel què i no pel qui. I així, si teniu la sort de trobar una guia com la Carla, us centreu en els darrers 15 anys, quan es van decidir a recuperar les vinyes i fer vi, de nou.

Però la vinya ocupa només un 10% del vast terreny de la propietat. La resta és bosc, cereal, un pitch and putt amb llac, un restaurant de menús i fins i tot una xarxa de voley platja. Ara hi projecten la construcció d’“ecobungalows”, que no entenem molt bé què serà, però deduïm que tenen plans potents per l’enoturisme. Reben milers de visitants atrets per un Castle Experience Tour des de Barcelona que val tres cops el que nosaltres pagarem.

Entrem a la vinya. És tard a la tardor i els ceps “estan adormits” en una envejosa filera recta enfilats pel filferros per veremar a màquina, com una partitura de merlot, cabernet sauvignon i cabernet franc i syrah, combinades per les interessantíssimes varietats autòctones com els Picapolls, la Malvasia de Manresa, o el Mandó.

A la sala de tines, hi ha “la princesa del castell”, una màquina que intuïm caríssima. És una espècie de thermomix gegant que separa la rapa del gotim, selecciona cada gra (i quan diem “cada gra” no exagerem) entre els òptims i els altres. Com que no la veiem en marxa imaginem que funciona com una enorme passarel·la de moda, on desenes de fotògrafs estudien la brillantor i mesuren els grans 90-60-90 per enviar la resta al cup de “si de cas ja els trucaríem”.

Deixem la princesa al garatge i pugem a la torre. El pati d’entrada és de pedra antiga, en forma de gropa de tortuga. La part de baix del ventre de la fortificació és increïble: les voltes de pedra, els passadissos, les sales de tines, els antics dipòsits de vi, ara convertits en preciosos magatzems. Si mai ho arriben a ambientar amb torxes diríeu que sou a l’Edat Mitjana, sense dubtar-ho ni un moment.

Escales amunt la cosa guanya. La torre està descoberta. Les escales tenen verdet. Per les finestres descobriu les interioritats de la casa dels propietaris (que no hi viuen), i unes quantes sales de vins d’una restauració excel·lent. Per un moment sembla que anem a mirar àtics per Manresa. Fins que pugem a dalt i el paisatge ens retorna on érem: el Pla de Bages. Un pla de vinya amb Montserrat, la Mola, el Collbaix i els Pirineus nevats com a puntes de brúixola sobre el cor de Catalunya.

Tast

Quan arribem a la sala de tastos la calefacció ens escalfa les mans i el vi el cor. Tastem un blanc de Picapolls sec molt bo, lleugerament àcid, i una selecció de Samsó i Garnatxa, que ens fascina la llaminadura i el sotabosc. Això és tot. Les ampolles estaven obertes d’una altra visita anterior. No hi ha massa misteri en el tast. Omplim, bevem, comentem la jugada molt per sobre i l’altra copa.

La visita s’ha allargat una hora més del promès. Gairebé se’ns fa l’hora de dinar. Ens hem agafat al pa amb oli de la finca com a nàufrags a una taula de salvació. Qui ho vulgui pot comprar vins. Sorprèn que el Vi de finca, un dels sis privilegiats que a Catalunya disposen del reconeixement, valgui 35 € i l’ampolla de vermut 16 €. En una pròxima visita ho comentarem a “la princesa”, la directora de càsting, qui remena les cireres.

Hem tastat el vi Petit Bernat d’Oller del Mas i us ho expliquem en aquest enllaç.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *