Visita al celler d’Avgvstvs (Penedès)

celler Avgvstvs Fòrum, El Vendrell, DO Penedès

La vinya dels cèsars

La Via Augusta, que travessa el Mare Nostrum de Cadis a Roma, troba al bell mig d’El Vendrell un homenatge imprevist. Al celler Avgvstus, cada vinya té  un nom de Cèsar. La finca és bellíssima, amb vistes al mar. Però el que la fa única és l’atreviment d’elaborar vins a l’hora que excel·leixen fent vinagres. Sembla una bogeria pròpia de Calígula, qui va nomenar senador el seu cavall. Però no. Totes les reserves sobre el vinagre amb que entreu a la finca semblaran ridícules quan en sortiu. Paraula

Lloc

El celler està ben indicat. Hi ha cartells només d’arribar a El Vendrell, tant si veniu de Coma-ruga, com de Vilafranca. La finca està envoltada per una menorquina paret de pedra seca, salpebrada d’oliveres, pins, vinyes i unes fantàstiques barraques de pedra, el sentit de les quals descobrireu més tard.

Si heu reservat prèviament us vindrà a recollir en Marko, un afable guia amb gest de pastor alemany: protector, gelós de casa, fidel, amable i comunicatiu. Amb ell anireu descobrint que Avgvstus va ser creat per una descomunal descoberta: que el vi (bo) que se’ls havia fet malbé podia esdevenir un sensacional vinagre. Una guspira que va dividir en dos la tasca del celler: fer vi, sí, però excel·lir amb l’aceto.

Visita

La part del vi és un passa-com-puguis sense més història. En algun moment es pot fer pesat si heu visitat més d’un celler. Però ho compensa que hi hagi visitants que no tinguin la mateixa experiència. I entreté veure com les preguntes dels visitants desconcerten el guia, que demostra tenir pell fina amb les preguntes tòpiques.

Ben mirat, res en el celler hauria de ser tòpic, ni repetitiu, si ens ensenyessin allò que de veritat els fa únics. A la visita insisteixen que volen ser diferents, però haureu d’esperar per comprovar-ho. I badar per la sala de tines, el celler soterrani envoltat de botes d’un intrigant artista japonès, i una sala de microvinificacions,… fins arribar al magatzem del vinagre.

L’entrada no és senzilla. Venim d’una visita un pel avorrida i l’olor de “vinagre de vino” del súper ens saluda només de travessar la porta. Mirades estranyes. Ningú s’atreveix a dir en veu alta que no les té totes. Pesa massa el dita que abans a les cases el vinagre es feia amb el vi que se’ns picava. Costa vendre el vinagre a gent que no en sap.

Tastareu quatre tipus diferents de vinagres. No us diré com, però val la pena fer-ho, malgrat que d’entrada no us agradi. Alguns es serveixen als restaurants més estrellats de Catalunya i cap d’ells s’hauria de pensar en clau d’amanida.

El vinagre és per Fòrum, la marca paral·lela a Avgvstus. Són vinagres que estan en botes de fusta durant gairebé 30 anys, que es deixen envellir a les barraques de pedra que envolten la finca, i el gust és sorprenent. El resultat és que el vinagre ens ha trinxat totes les convencions. No sabem res: així que fem el tast més ignorants que mai a la recerca de colors, aromes i gustos que no hauríem sospitat.

Tast

Tastem quatre vins entre les 12 persones de la visita (tot i que habitualment se’n tasten tres). Una correctíssima microvinificació de Xarel·lo Vermell; el Chardonnay 25, el blanc més premiat del celler; un dels rosats més bons de Catalunya en qualitat-preu i un negre Cabernet-Merlot, que tot i tenir les mateixes varietats del rosat, no gira igual de rodó.

La sala de tastos és absolutament increïble. Un prodigi de disseny. Un cub de vidre envoltat d’un mar vinyes, amb fustes nobles i sofàs d’Upper Diagonal. Hi ha lloc per una sala de conferències, una barra de tastos, una petita botiga i una cuineta. Hi ha més botes de l’intrigant artista oriental, a qui –després d’unes quantes copes de vi- trobareu familiar i acceptable.

El preu de la visita és assequible, els vins estan bé de preu (el més car de 75cl. no arriba als 20€) però l’experiència d’haver tastat els vinagres de Fòrum no té preu. Ai d’aquell que no marxi amb una ampolleta de vinagre per experimentar alguna de les receptes del llibret que ens regalen. Són petites, les ampolles, però us endureu un imperi. Qui sap si el de Roma.

Hem tastat el vi Avgvstvs Rosat 2015 i us ho expliquem en aquest enllaç.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.