Visita al celler de Castell del Remei (Costers del Segre)

 

Castell del Remei, Penelles, Costers del Segre, Enoturisme
‘Welcome to Las Vegas’ a l’Urgell

El Castell del Remei és un dels cellers més influents de Costers del Segre. A una hora i mitja de Barcelona descobrireu un paratge aristocràtic. Són les antigues colònies agrícoles de l’Urgell: un castell, un celler soterrani d’abans de la fil·loxera, un restaurant amb vistes al s.XX, un complex a mig fer i un grapat d’història de la Plana, Las Vegas de Catalunya. És una visita que mira als ulls de l’enoturista, que fuig dels rotllos de memòria. Ho rematen amb els seus vins, aspres i musculats

Lloc

La boira es fa visible a Anglesola. Creix com un cel gris paral·lel mentre passem per Tornabous, el Tarròs i la Fuliola. Ens hem passat tres pobles abans d’adonar-nos que és un habitant més de la Plana d’Urgell. Potser l’habitant. El Castell del Remei s’aixeca com una illa entre vinyes de cartró-pedra. Són figurants, perquè la majoria del raïm prové de la Serra de Bellmunt. La finca és una antiga colònia agrícola de l’Urgell, que atrau visitants d’enllà de la Panadella (i La Jonquera) atrets per la fama del ‘Gotim Bru’, el negre més internacional del celler.

Bona part de la història de la Plana d’Urgell, Las Vegas de Catalunya, comença aquí. Fa 150 anys era un desert. La família Girona, uns potentats de Tàrrega, propietaris de bancs a Barcelona, van contribuir a convertir l’eral en el jardí de pomes i peres de Catalunya, gràcies al Canal d’Urgell, la línia de ferrocarril i les carreteres. Als 80 es van vendre la finca. Ara és propietat de Tomàs Cusiné, la gran esperança blanca de la D.O. La visita és com pujar a un Delorean per veure com es vivia el segle passat.

Visita

Les instal·lacions estan a mig-remodelar-mig-no-sé-què-en-farem. El vetust castell està tancat al públic, tot i que s’hi celebren parties de sumillers. Als antics cellers podeu descobrir com es vinificava amb carros i cavalls en una colònia de fa 100 anys. Hi ha una exposició amb més bona voluntat que pedigrí a l’entrada. Àlbums en blanc i negre dels seus ex-habitants. El Castell conserva una municipalitat pròpia: té Festa Major i codi postal independent de Penelles, per si hi envieu postals des del Tròpic.

Durant la visita hi ha més predisposició a respondre les preguntes que a colar les explicacions de memòria. S’agraeix que no et clavin el rotllo de com es fa el vi, si ja  ets dels que ha trepitjat cellers. La Irene Balsells demostra una magnífica empatia.

De portes endins, mereix atenció especial la (no)restauració del celler. Hi ha teranyines, rat-penats, verdet sobre les rajoles de volta catalana,… Hi ha taques al terra per on havien grimpat els cavalls carregats de raïm. Hi ha una solera inimitable.

Si hi aneu amb nens, hi ha un llac (amb ¿ànecs?). Si us agafa la gana, podeu menjar al restaurant. Menú de 13,5 € amb l’Arc de Sant Martí de la cuina catalana. Serveixen Gotim Bru o Blanc a discreció. Hi trobem una exposició de tractors a l’exterior. L’ambient és una mescla entre pijo i agrícola.

Tast

El tast és senzill i agradable. Hi ha una sala de tastos per on encara hi passen els cables en bon estat que va instal·lar el primer lampista de la comarca. Seïem en una taula amb vistes a una premsa de vins i ens allarguem tastant el millor de la finca: el vi i la seva història a glops.

Tastem l’Oda Blanc 2015. Un vi amb múscul i bóta que olora a xampany. Bevem l’Oda, un goig al Déu de Bacus (amb permís de la Verge Local), que explota a la boca com un morreig aspre. I (per fi!) tastem el 1780, la joia local. Rodona, forta i única, com una pagesa de galtes colrades. Sortim amb un somriure de fa 226 anys.

De Castell del Remei hem tastat i escrit sobre Gotim Bru i el 1780.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.