Visita al celler Clos d’Agon (Empordà)

Clos d'Agon, Empordà, Calonge, Enoturisme
Els Amics de Calonge

Clos d’Agon és un experiment. Els propietaris són un grup de vinaters suïssos que es fan assessorar per grans enòlegs de fama internacional. El resultat són vins fets a l’Empordà, però a imitació dels ‘terroirs’ francesos. L’obsessió per a la personalització els porta a elaborar vins que varien cada anyada. El seu vi és el resultat d’aquell temps, d’aquells ceps i d’aquella terra. El celler és una mescla entre masia catalana i laboratori chic, rodejat de vinyes. Tot a dos quilòmetres del Mediterrani, en plena Costa Brava

Lloc

Per telèfon semblava fàcil. “Poseu Mas Gil al GPS”, ens van dir. Fins i tot ens van detallar com trobar el camí. Però un cop arribats als afores de Calonge tots els camins ens portaven per boscos mediterranis i urbanitzacions de cases caríssimes. Ni rastre de Clos d’Agon. I malauradament, ni rastre de cartells. Finalment ens van venir a rescatar al pàrquing d’un supermercat. Sols no ho haguéssim trobat.

Mas Gil està amagada per una doble protecció. La primera i més evident, una filera d’edificis nous que l’han convertit en un celler visitable. I la segona, les vinyes verdes vora el mar, ara que el vent no remuga. El Mediterrani és un pany de mar. Un passadís que regala humitat als ceps.

Visita

Arribem un segon abans de començar la verema, en ple agost. El celler és un formiguer una estona abans de sonar el despertador. Truqueu abans, perquè no hi ha un departament de visites. La visita la fa qui pot. A nosaltres ens atén la Bibiana, que té un català preciós amb accent d’Uruguai.

La primera part de l’explicació és un pel tècnica. El terreny no és uniforme. Hi ha una enorme diferència entre les vinyes baixes i les altes. Això ha donat ales a la seva obsessió: la personalització màxima de cada varietat, de cada gra, perquè doni el màxim resultat possible dins de la seva diferència.

Clos d’Agon és una escola de talents que tracta cada individu per separat. Per això sorprèn que comprin garnatxa d’altres finques per elaborar l’Amic, que és D.O Empordà. En canvi tenen clar que només ells cullen els seus gotims a mà pel Clos d’Agon, que és D.O. Catalunya.

La segona part de la visita és portes endins. Tenen una sala de vinificacions color rosa xiclet. I un espai per les tines que sembla de museu, net i polit, sense una sola teranyina.

Tots els racons estan dissenyats per fer-lo un celler modern i encaixat dins del paisatge. És ordenat com un currículum de Linkedin.

Tast

És un d’aquells dies rúfols d’agost a l’Empordà. El sol no cau a plom. Tenim la sort de poder fer el tast a la terrassa. És un empedrat massís, vorejat de fusta, amb cadires de ferro de coloraines. Una terrassa pija.

Aquí és quan la visita cobra de veritat interès. La nostra cicerone es creix amb una copa a la mà: parla amb passió i s’expressa amb honradesa. Així som i aquest és el resultat. No volen ser una altra cosa que el que són. Si de cas, una mica millor cada any que passa.

Tot i que ens havien dit que tastaríem tres vins n’acabem tastant cinc. Els tres “Amic”: el blanc, el rosat i el negre, i el “Clos d’Agon” blanc i negre. Del rosat vam escriure “Gust impressionant, queda llarg en boca, i té llaminadures i núvols de sucre”. És el record d’aquell dia meravellós d’estiu. Però a nosaltres el que ens va robar el cor va ser el Clos d’Agon negre 2008: clar, preciós, ple de matisos, amb olor de llar de foc i regust d’hivern malgrat estar en plena canícula al bell mig de l’Empordà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.